Accions preferents

Com es van comercialitzar?

Ben poques vegades es va informar de quina era la realitat del producte ni dels riscos que aquest comportava. La comercialització va ser errònia, perquè es van vendre com un producte segur i líquid. I no ho eren. No eren un producte segur perquè el valor depenia de la solvència de les entitats, la qual en molts casos era més que dubtosa. I tampoc no eren un producte líquid, ja que l’únic mercat existent per al producte era l’intern: els uns venien i la banca col•locava el producte a uns altres.

Nul•litat

Amb l’excepció de clients molt professionals, les preferents majoritàriament es van col•locar a persones desconeixedores del risc que comportaven. Gairebé sempre hi va haver abús de confiança del banquer “de tota la vida”. El consentiment era viciat i, per tant, el contracte és nul.

Possibilitats de guanyar

Per sort, l’Estat de dret funciona i els jutges imparteixen justícia donant a cadascú el que li pertoca. La majoria dels plets de preferentistes s’han guanyat perquè s’ha pogut demostrar que es va comercialitzar de manera incorrecta i que hi havia vici en el consentiment. La nostra darrera victòria és la d’una dona que, quan va morir el seu marit, va vendre la petita empresa familiar, va invertir els diners en preferents i ho va perdre tot. Per sort, ho ha pogut recuperar.