Productes Estructurats

Els derivats financers estan referenciats a un actiu, com a accions, a tipus de canvi, a tipus d’interès (com l’EURIBOR o el LIBOR) o a índexs borsaris (com l’IBEX, o el DAX) que està anteriorment fixat amb anterioritat a la contractació del producte estructurat, que és el que es coneix com a actiu subjacent.

De l’evolució d’aquest actiu subjacent dependrà el guany o pèrdua que es pugui obtenir amb el producte estructurat, és a dir, d’aquest actiu dependrà la major o menor rendibilitat de l’estructurat financer.

Aquesta rendibilitat podrà ser variable o fixa, depenent de si el punt d’anàlisi del guany o la pèrdua es fixa durant la vida del mateix o en el seu venciment final.

A més, l’actiu subjacent no condiciona només la rendibilitat de producte estructurat, sinó també el termini de venciment de l’import invertit i, per tant de la seva devolució¸ tenint en compte que, solen tenir un venciment d’entre 3 i 6 anys.

Aquesta complexitat converteix a aquesta mena de producte en instruments financers d’un risc superior, si els comparem amb altres productes financers, i és que, caldrà tenir en compte, entre altres factors, la seva limitada liquiditat (perquè no poden ser venuts en el mercat secundari), que depenen de l’evolució de l’actiu subjacent del qual depenen o els terminis que es fixin.

Tipologia de productes estructurats

Si es pren en consideració el risc que implica el producte estructurat, podem distingir entre:

D’una banda, existeixen aquells en els quals a l’inversor se li garanteix, a data de venciment, una rendibilitat mínima o, com a mínim, que recuperarà el capital invertit. Exemple d’aquesta mena de productes estructurats són els regulats pel Banc d’Espanya i coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits.

En l’altre extrem, estan els productes estructurats de risc, que són aquells que no ofereixen cap garantia que, al venciment, el client vagi a recuperar el capital que hagués invertit. En aquest cas, aquesta recuperació del capital invertit dependrà de l’evolució de l’actiu subjacent.

Si es pren en consideració la forma del producte estructurat, podem distingir entre:

Dipòsits estructurats

Són productes estructurats en els quals es garanteix una rendibilitat mínima al moment de venciment i que ofereixen una rendibilitat mixta, és a dir, que estan formats d’una banda fixa i una altra variable, que dependrà, habitualment, de l’evolució d’un índex de referència o de la cotització de determinades accions.

Fons estructurats

Són aquells que ofereixen unes condicions per al capital dipositat en funció de l’estat del subjacent triat i de la data determinada; podent estar o no garantida una rendibilitat mínima.

Bons estructurats

Són un instrument financer amb un termini fixat per endavant, en el qual pot garantir-se o no aquesta rendibilitat mínima al seu venciment, però que no compta amb la protecció del Fons de Garantia de Dipòsits; pel que, en cas que no s’hagués garantit aquest capital a venciment, es podria perdre capital per la pròpia configuració financera del contracte pactat, i a més podria perdre’s el capital invertit, si l’emissor del producte fa fallida o té un altre tipus de problema econòmic.

Riscos dels productes estructurats

La pràctica habitual és que les entitats bancàries i financeres comercialitzin aquests instruments financers fent referència als seus molts avantatges i beneficis en relació amb altres instruments tradicionals, com poden ser les accions o els bons, per la seva major rendibilitat; però la veritat és que també ha de tenir-se en compte el risc que suposa la contractació d’aquests productes, perquè aquesta rendibilitat dependrà de la combinació de productes que la pròpia entitat ofereixi.

Reclamació per falta d’informació

La complexitat i riscos que comporten els productes estructurats obliguen a les entitats bancàries i financeres que els ofereixen a tenir a valorar el perfil de l’inversor, per a assegurar-se que sigui adequat a les seves necessitats inversores i als seus interessos, havent de proporcionar una informació clara, veraç i transparent que permeti conèixer al client el producte que està adquirint.

En el cas que no sigui així, és a dir, en el cas que la informació no sigui transparent i no s’hagin complert amb les exigències d’informació, l’inversor podrà plantejar una reclamació extrajudicial i/o judicial enfront de l’entitat comercialitzadora en llaures al fet que se li indemnitzi per les pèrdues sofertes com a conseqüència d’aquesta negligència de l’entitat financera.