Advocats especialistes en IRPH

Aquests interessos poden ser fixos o variables. En el cas dels préstecs a tipus fix, els prestataris hauran d’abonar, en cada quota, el mateix import d’interès (per exemple, un 4% d’interès anual); en canvio, si s’estableix la variabilitat dels interessos, el seu càlcul dependrà d’addicionar un diferencial a un tipus o índex de referència (per exemple, EURIBOR a 12 mesos més 3 punts; o IRPH Conjunt d’entitats més 1,5 punts) i, precisament, un d’aquests tipus o índex de referència es el IRPH.

Què es l’IRPH?

El tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de 3 anys per a l’adquisició d’habitatge lliure, conegut per les seves sigles (IRPH) és un dels indicadors més utilitzat per les entitats financeres i bancàries en els préstecs hipotecaris a tipus variable.

L’IRPH és un tipus de referència oficial, doncs és publicat mensualment, en el Boletín Oficial del Estado, pel Banco de España.

Tipus d’IRPH

Podem distingir la següent tipologia d’índexs IRPH:

• Tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys, per a l’adquisició d’habitatge lliure, concedits pel conjunt d’entitats de crèdit (IRPH Conjunt d’entitats).
• Tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys, per a l’adquisició d’habitatge lliure, concedits pels bancs (IRPH Bancs).
• Tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys, per a l’adquisició d’habitatge lliure, concedits per les caixes d’estalvis (IRPH Caixes).

Ha de tenir-se en compte que el dia 1 de novembre de 2013 el Banco de España va deixar de publicar, a la seva seu electrònica, els índex IRPH Bancs i Caixes, produint-se la seva desaparició completa, motiu pel qual, actualment, únicament està vigent l’IRPH Conjunt d’entitats.

Cóm es calcula l’IRPH? És manipulable?

El valor de l’IRPH es calcula fent una mitjana dels tipus dels préstecs hipotecaris inclòs el diferencial. Per tant, en la configuració de l’IRPH influeixen les pròpies entitats prestamistes.

El fet de que la configuració d’aquest índex sigui la suma d’aquests dos factors, permetia a les entitats financeres comercialitzar-lo com un índex més estable i que estava subjecte a menys fluctuacions, però, per contra, como a norma general, ha sigut superior a altres índex, com por exemple, l’ EURIBOR i el MIBOR.

Cóm puc saber si tinc IRPH i de quin tipus?

El tipus d’interès ha d’estar definit en l’escriptura de préstec hipotecari, on s’indicarà, en el seu cas, quina classe d’IRPH concreto s’aplica.

Un indici que ens permetrà saber si el nostre préstec està referenciat a IRPH Caixes o a IRPH Bancs és que, a partir d’un moment determinat (finals de 2013 – principis de 2014), en els rebuts de la hipoteca el tipus quedarà fix.

Quina es la postura dels Tribunals respecte l’IRPH?

Sent que el criteri dels nostres tribunals nacionals, respecte a l’IRPH, no estava clar i existia disparitat entre les resolucions que dictaven els tribunals menors i que, semblava que el Tribunal Suprem no permetia l’anàlisi de la transparència i abusivitat de la clàusula IRPH, el Jutjat de primera instància nº 38 de Barcelona, va plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, preguntant cóm s’havia d’ interpretar la Directiva sobre clàusules abusives celebrades amb consumidors respecte a las clàusules que establien com a tipus d’ interès l’IRPH Caixes d’estalvis.

La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 3 de març de 2020.

Aquella qüestió prejudicial va ser resolta pel TJUE, en sentència de 3 de març de 2020, que, en essència, disposava que:

• Les clàusules d’IRPH sí estan subjectes a l’aplicació de la Directiva sobre clàusules abusives celebrades amb consumidors.
• Els tribunals nacionals estan obligats a examinar el caràcter clar i comprensible d’aquestes clàusules.
• Per a que les clàusules IRPH compleixin amb l’exigència de la transparència, han de ser comprensibles en un pla formal, gramatical i permetre que el consumidor mitjà pugui entendre el funcionament de cóm se calcula l’IRPH i de valorar les seves conseqüències econòmiques. Per a això, els tribunals nacionals han d’analitzar si els elements per calcular aquests tipus son fàcilment assequibles pels consumidors i la informació sobre l’evolució, en el passat, de l’IRPH.
• Si l’IRPH és declarat nul, el jutge nacional pot substituir-lo per un altre índex legal aplicable, si en el contracte les parts no haguessin pactat el contrari.

Tanmateix, la falta de precisió respecte d’algunes d’aquestes qüestions ha creat desconcert entre els tribunals menors nacionals, que han dictat sentències contradictòries.

Tant ha estat així, que el Jutjat de primera instancia nº 38 de Barcelona -que va plantejar la primera qüestió prejudicial al TJUE sobre el IRPH- n’ha plantejat una altre, que està pendent de resolució.

La Sentència del Tribunal Suprem, de 12 de novembre de 2020 i el seu vot particular.

Encara més desconcert ha suposat l’última sentència del Tribunal Suprem, de 12 de novembre de 2020, en la que fent referència a la recent sentència del TJUE –respecte de la qual diu que ve a consolidar la que havia estat la postura del Tribunal Suprem respecte a les clàusules IRPH- estableix que:

• Si la clàusula IRPH no ha estat negociada individualment es una condició general de la contractació.
• En tant que condició general de la contractació predisposada i inclosa en un contracto celebrat amb consumidors, pot ser objecte de control de transparència: i) comprovar que els elements principals del càlcul de l’IRPH eren fàcilment assequibles (requisit que el TS entén complet perquè es publicaven al BOE) i ii) comprovar que es va facilitar informació sobre l’evolució, en el passat, de l’IRPH.
• Els tribunals no poden controlar el procediment bancari-administratiu pel qual es configura l’IRPH.
• Queden exclosos dels paràmetres de transparència: i) la comprensió del funcionament matemàtic/financer de l’IRPH i ii) la informació comparativa amb altres índex oficials; ja que “el que es jutja és la clàusula, no l’índex”.
• La no transparència d’una clàusula no suposa, de forma immediata, que sigui abusiva. És a dir, “la declaració de falta de transparència serà condició necessària, però no suficient, per a l’ apreciació d’abusivitat”.
• Per a que una clàusula no transparent sigui abusiva, haurà de causar un desequilibri important entre els drets i obligacions de les partes i ser contrària a les exigències de la bona fe. El Tribunal Suprem diu que el desequilibri ha de ser valorat en el moment de la subscripció del contracto, motiu pel qual no entra en joc l’evolució més o menys favorable de l’IRPH durant la vida del contracte; y que l’IRPH no és contrari a la bona fe perquè es tracta d’un índex oficial publicat y aprovat por l’autoritat bancària. Dit això, acaba resolent que, en el caso que se li planteja, cap d’aquests dos paràmetres (el desequilibri important i la contrarietat a la bona fe) “és objecte de tractament en el recurs, motiu pel que no podem construir d’ofici una al·legació que no s’ha efectuat”.

Per tant, el Tribunal Suprem deixa entreoberta la possibilitat de que, un cop declarada la no transparència d’una clàusula IRPH, sigui declarada la seva abusivitat, però només si queda provat el desequilibri i la contrarietat a la bona fe.

Tanmateix, podem pensar que la conclusió a la que arriba el Tribunal Suprem limita els drets dels consumidors a reclamar, però la veritat és que aquesta sentència compte amb el Vot particular del Magistrat Francisco Javier Arroyo Fiestas, que es el que deixa oberta una porta per a donar solució a la ingent quantitat de consumidores que estan afectats por l’IRPH.

Aquest Vot particular es desmarca de la decisió de la Sala, apostant por una veritable protecció als consumidors i usuaris, quan diu que, un cop declarada la no transparència d’una clàusula IRPH:

• “No és la Sala la que ha de valorar quin índex resulta més interesant per a la part demandant, sinó que era el consumidor qui havia de prendre aquesta decisió amb la informació que no se li va facilitar.”
• Hi ha desequilibri quan al consumidor se li sostreu informació que el priva de l’exercici d’una opció més econòmica entre l’IRPH i altres índex alternatius.
• Si no s’ofereix al consumidor la informació legalment requerida sobre l’evolució de l’índex IRPH, la conducta del professional està privada de bona fe.
• Ha de declarar-se abusiva la clàusula que establia l’IRPH “en tant que es va predisposar amb absència de bona fe i en perjudici pel consumidor” i que, en aquest caso, ha d’aplicar-se l’EURIBOR, que és el tipus de major aplicació a España, pel que podria haver optat el consumidor si se li hagués ofert la informació pertinent.
• Entén aquest Magistrat que l’aplicació de l’índex que fixa la Llei 14/2013 (IRPH entitats, més un diferencial) –pel que aposta la Sentència del TJUE- produiria una alteració insignificant en el resultat econòmic de les quantitats abonables pel consumidor i que aquesta previsió legal està prevista per quan desapareix l’índex aplicat, no quan es declarada nul.

La conclusió seria, per tant, la declaració de nul·litat de la clàusula IRPH, la seva substitució per l’EURIBOR i la restitució de les quantitats indegudament percebudes pel Banco.