Què passarà després que passi la tempesta de l’COVID-19? Com vaig a arreglar tots els meus problemes que em sorgiran un cop hagi passat aquest malson? Hauré de tancar el negoci si no puc pagar els meus deutes? Com podré sortir d’aquesta situació? nostre departament d’advocats de Dret Civil respon tots els dubtes en aquesta extensa guia sobre la clàusula rebus sic stantibus.
En aquesta guia, s’exposarà de forma ordenada l’aplicació i implicacions jurídiques que es deriven de la clàusula “rebus sic stantibus”. Una clàusula que semblava estar en l’oblit però que la situació actual ha rescatat per tal de pal·liar, en la mesura de les seves possibilitats, els efectes secundaris que aquesta crisi sanitària està provocant en les esferes econòmiques dels ciutadans.
Clàusula “rebus sic stantibus” què és?
Totes aquestes preguntes són les que ens assalten cada dia a tots aquells que som titulars d’una relació jurídica amb una altra persona (ja sigui física o jurídica). Des Navas & Cusí, a més de les mesures que ha llançat el govern per tal d’intentar pal·liar la greu crisi econòmica post coronavirus que s’acosta, portem a col·lació la clàusula “rebus sic stantibus”, que implica que les estipulacions de qualsevol relació jurídica s’adaptaran a les circumstàncies excepcionals que puguin sobrevenir entre les parts.
No obstant això, aquesta clàusula no està exempta de polèmica, ja que la seva regulació ha quedat en mans de la jurisprudència i la doctrina durant tots aquests anys al no estar reconeguda en un precepte legal. Referent a això, cal assenyalar que ha estat una clàusula que la seva aplicació ha estat molt restrictiva pels tribunals al llarg dels anys, ja que tal com va declarar la Sentència de Tribunal Suprem en data 10 de febrer de 1997, l’aplicació de la mateixa ha de ser excepcional per tractar-se d’una clàusula perillosa. En aquest sentit la Sala va recordar que la seva aplicació ha de quedar a l’criteri subjectiu de l’equitat i amb una formulació rígida dels seus requisits d’aplicació.
La clàusula rebus sic stantibus una clàusula purament jurisprudencial
No obstant l’anterior, cal recordar que és una clàusula d’aplicació jurisprudencial, és a dir, que perquè sigui apreciada cal acudir als tribunals de Justícia que són els que determinaran, en última instància, si és procedent d’aplicar entre dues parts i com s’ha d’aplicar -en el sentit de com s’han de regular les relacions jurídiques entre les parts contractants davant l’aplicació de la clàusula-.
Dit això, i abans d’entrar a analitzar en profunditat el concepte i els requisits d’aquesta clàusula, la nostra recomanació és que prèviament a acudir a un tribunal per discutir un contracte que ha de ser modificat per les circumstàncies que ha deixat rere seu la COVID -19, s’intenti per totes les vies possibles renegociar amb la contrapart el contracte (sigui de la matèria que sigui: arrendament, de prestació de serveis, d’obra, etc.) i arribar a un acord que permeti a ambdues parts complir amb les prestacions / obligacions amb normalitat. Es preveu un col·lapse judicial per les circumstàncies que s’estan vivint; en conseqüència, acudir a un tribunal ha de ser sempre l’última instància si la negociació ha fracassat, ja que en alguns casos pot ser pitjor “el remei que la malaltia”.
La importància de la renegociació de l’contracte
Després d’aquesta crisi sanitària que ha arrossegat a tota la ciutadania, i especialment a el sector econòmic, vindran temps on haurà d’imperar la solidaritat i en el qual tots ens veurem abocats a parlar, renegociar, i tornar a pactar prestacions que estiguin d’acord amb la situació que el COVID-19 ens deixarà després del seu pas.
Per això, és important un bon assessorament en matèria contractual, que permeti a ambdues parts arribar a un acord satisfactori per a les parts contractants i que pugui evitar, en la mesura del possible, que s’arribi a postures que siguin tan contraposades que permetin que una de les dues parts caigui pel camí. Sobretot, perquè serà un esforç de tots els agents econòmics d’aquest país i tots, en major o menor mesura, ens veurem afectats per aquesta situació.
Requisits per aplicar la clàusula “rebus sic stantibus”
Així, podria resultar d’aplicació sempre que concorrin els següents requisits: (i) alteració extraordinària de les circumstàncies en el moment de complir el contracte en relació amb les concurrents a el temps de la seva celebració -clarament es dóna el requisit de forma general ja que tots els contractes de tracte successiu que es van celebrar abans de la declaració de l’estat d’alarma no van poder preveure aquesta situació tan excepcional-; (Ii) que es doni una desproporció exorbitant entre les prestacions de les parts contractants que s’ensorrin el contracte per cancel·lació de l’equilibri de les prestacions; (Iii) que es produeixi tot ells per circumstàncies sobrevingudes absolutament impensades -ningú, n I en els seus pitjors somnis, podria haver-se imaginat que un virus podria paralitzar mig món-; (Iv) els efectes que tindria la seva aplicació, no serien la rescissió o resolució de l’contracte, sinó que la solució passaria per la modificació de l’contracte amb l’objectiu de compensar el desequilibri en les prestacions, (v) ha de aplicar-se en un contracte de llarga durada.
Modernització de el concepte tradicional de la clàusula “rebus sic stantibus” i aplicació pels tribunals: aspectes a tenir en compte pels jutges
Això no obstant, l’anterior, la jurisprudència més recent -Sentències Tribunal Suprem núm. 2823/2014 de 30 de juny, núm. 5090/2014 de 15 d’octubre; núm. 1698/2015 de 24 de febrer- està advocant per introduir a més en la jurisprudència relativa a la clàusula “rebus sic stantibus” l’article 1.213 de la Proposta d’Avantprojecte de Llei de Modernització de el Codi Civil on es reconeix la possibilitat de revisar o resoldre un contracte quan es donin circumstàncies extraordinàries que facin impossible el normal desenvolupament de l’contracte pel desequilibri en les prestacions entre les parts.
Clàusula rebus sic stantibus jurisprudència recent
En aquest sentit, el magistrat de l’Tribunal Suprem D. Francisco Javier Orduña -Ponent a la STS 2823/2014 de 30 de juny- advoca per una aplicació normalitzada d’aquesta figura arran de la greu crisi econòmica que es va produir a Espanya a l’any 2008, amb efectes molt profunds en la nostra economia i una recessió prolongada en el temps. Segons el magistrat, amb aquesta situació de crisi es va produir un greu trastorn de les circumstàncies que havien motivat molts contractes de l’era pre-crisi.
Així mateix, s’estableix en la nova jurisprudència que la clàusula ha d’abandonar la seva fonamentació en les regles de “equitat i justícia” per a basar-se, ara, en una objectivació del seu fonament tècnic d’aplicació, de manera que per tenir en compte l’aplicació de la clàusula “rebus sic stantibus” i que aquesta sigui aplicada per un tribunal, aquest -a més dels requisits anteriorment esmentats- tindrà en compte els següents aspectes per a la seva aplicació: (i) el fonament causal; (Ii) la base de l’negoci; (Iii) l’assignació contractual de el risc derivat.
Un cop definit el canvi de circumstàncies que afectarien, directament, a la causa que va propiciar el contracte, cal acudir a la doctrina de la base de l’negoci per trobar l’abast de l’canvi en el sentit o finalitat de l’contracte o de l’equilibri de prestacions.
Així, quan es contrasta la base objectiva de l’negoci se’ns permet afirmar que hi ha hagut un canvi de circumstàncies tan radical que està afectant directament a la base de negoci fins a tal punt de la seva desaparició quan:
La finalitat de l’contracte -el seu essència econòmica- es torna inabastable o es frustra.
L’equilibri de prestacions entre les parts desapareix, de manera que no té ja cap sentit per a alguna de les parts seguir dins d’aquest contracte amb aquestes condicions.
El “risc normal de l’contracte” (que en alguns casos es pot haver previst i recollit en un contracte) ha quedat totalment exclòs.
Així mateix, és important destacar que encara que hi hagi un fet notori -com seria la situació actual causada per la COVID-19- això no implica, en absolut, que hagi d’haver una aplicació generalitzada de la clàusula “rebus sic stantibus”, ja que el canvi ha de comportar, a més, una incidència real en la relació contractual de què es tracti i aquesta ha de ser prèviament valorada per un tribunal.
En definitiva, d’aquesta modernització jurisprudencial en l’aplicació de la clàusula “rebus sic stantibus” s’infereix que els criteris anteriorment comentats donaran resposta a si procedeix l’aplicació de la clàusula “rebus” quan el canvi de circumstàncies tingui entitat suficient i si aquest canvi ha de tenir conseqüències entre les parts i quins.
Diferenciació de la clàusula “rebus sic stantibus” amb altres figures jurídiques: impossibilitat sobrevinguda de la prestació i la resolució contractual de l’art. 1.124 CC
Arribats a aquest punt, és possible que a l’parlar de la clàusula “rebus” i dels seus requisits d’aplicació, alguns puguin arribar a la conclusió que aquesta institució jurídica pot ser confusible amb la impossibilitat sobrevinguda de la prestació d’el contracte en qüestió o l’ resolució contractual que preveu el nostre Codi Civil en l’article 1.124.
Pel que fa a les possibles similituds entre la clàusula analitzada i la impossibilitat sobrevinguda, cal destacar que l’aplicació de la clàusula no es realitza en atenció a la perspectiva d’una possible alliberament de l’deutor de la seva obligació; sinó que el canvi de les circumstàncies comporti una alteració de la causa econòmica que va ser la base per a l’equilibri prestacional, i que, precisament, amb aquest canvi, s’estigui produint una injustificada major onerositat per a una de les parts. Pel que, en realitat, poc té a veure aquí si es pot rea litzar la prestació o no. El que és realment decisiu és en quina mesura el canvi de circumstàncies ha provocat una major onerositat en una de les parts.
D’altra banda, respecte de la diferenciació entre la clàusula “rebus” i la resolució contractual de l’art. 1.124 CC, cal recordar què ens diu el codi sobre l’incompliment essencial: “La facultat de resoldre les obligacions s’entén implícita en les recíproques, per al cas que un dels obligats no complís el que li incumbeix.”
Així doncs, la diferenciació entre les dues figures s’ha d’analitzar respecte dels fonaments causals de cadascuna, i les diferents funcions que exerceixen.
En aquest sentit, en el cas de la resolució, l’incompliment essencial de l’contracte opera com un judici de valor entre la causa de l’contracte i les conseqüències que té per a la causa d’aquest contracte la no execució o incompliment de la mateixa.
Mentre que en el pla de la clàusula “rebus sic stantibus” l’incompliment essencial afecta directament a la base de l’negoci i a el risc normal derivat de l’contracte, aquí el que es valora no és tant l’incompliment respecte de la satisfacció de l’creditor pel que fa a l’ propòsit negocial perseguit, es valora la discòrdia en l’equilibri contractual per l’onerositat esdevinguda.
Com m’afecta aquesta situació si tinc un contracte d’arrendament o de compravenda o a el sector de la construcció? Puc demanar o ser demandat en aplicació de la clàusula “rebus sic stantibus”? Em poden demanar per incompliment contractual?
A mesura que passen els dies, tot el sector econòmic intenta sobreviure com pot davant aquesta inesperada situació d’estat d’alarma. I el sector immobiliari en tots els vessants, no ha escapat a les mesures adoptades pels reials decrets que s’han anat aprovant al llarg d’aquestes setmanes per pal·liar la crisi generada pel COVID-19. Pel que, a continuació, analitzarem les diferents afectacions que ha pogut tenir una relació contractual depenent de el sector que es tracti, i si es pot aplicar la clàusula “rebus sic stantibus”.
La clàusula rebus en el sector de la construcció
No hi ha cap dubte que amb la primera declaració de l’estat d’alarma i les seves successives pròrrogues s’ha fet pràcticament impossible que determinades obres i lliuraments es compleixin en el termini establert contractualment. Això abocaria, inevitablement, a un incompliment contractual per part de l’empresa constructora o la prestadora de serveis, o els arquitectes d’interiors, i en general, qualsevol persona relacionada amb el món de la construcció.
En aquests casos considerem que clarament podria ser d’aplicació el concepte jurídic de força major, que, a diferència de la clàusula rebus sic stantibus, sí que està reconegut legalment, i més en concret en l’article 1.105 de el Codi Civil, que estableix el següent :
“Fora dels casos expressament esmentats en la llei, i dels en què així ho declari l’obligació, ningú no respon dels successos que no haguessin pogut preveure o que, previstos, fossin inevitables”.
Per tant, tot i estar incomplint, es podria al·legar que aquest incompliment ho va ser per causa de força major i, per tant, no hi hauria, a priori, responsabilitats per al incomplidor. En aquest sentit, la força major vindria emparada pels reials decrets dictats recentment en què es va suspendre l’activitat de la construcció.
No obstant això, l’aplicació de la força major no és automàtica, de manera que haurà de valorar cas per cas per valorar els efectes i les conseqüències que tindria en cada cas concret.
Per exemple, podria establir-se entre les parts que el contracte quedarà en suspens fins al cessament de la causa de força major, o fins que expiri el contracte. En definitiva, en aquests casos a priori, un cop s’aixequi l’estat d’alarma no seria necessari acudir a la clàusula “rebus sic stantibus” si després del cessament d’aquesta situació es pot reprendre el treball i pactar un nou termini de lliurament.
Compravendes: que estaven en tràmit quan es va aplicar l’estat d’alarma
Com és lògic, totes aquelles operacions en què es preveia formalitzar una compravenda és molt probable que hagin estat suspeses fins que no s’aixequi l’estat d’alarma. No obstant això, cal recordar que les notaries tampoc han estat afectades, expressament, pels reials decrets on en alguns sectors si es paralitzava l’activitat o estava prohibit obrir establiments, de manera que s’han seguit prestant serveis que són imprescindibles. Per aquest motiu, en la nostra opinió, les compravendes que siguin de caràcter molt urgent podrien seguir atorgant, sempre que la causa estigui degudament justificada, ja que l’Ordre SND / 380/2020, de 30 d’abril, sobre les condicions en què es pot realitzar activitat física no professional a l’aire lliure durant la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, només permet sortir a l’ a gent al carrer a determinades hores del dia i depenent de l’edat. Això no obstant, amb les fases de desescalada proposats pel Govern, és possible que en algunes autonomies es pot recuperar la normalitat en aquest aspecte ja que no hi hauria horaris de sortides. Però cal recordar que totes aquestes activitats han d’anar acompanyades per les mesures de seguretat i higiene indicades per les autoritats sanitàries.
En el cas que s’hagi decidit posposar la compravenda, també operaria en aquest àmbit la causa de força major, per la qual cosa no hi hauria conseqüències per a les parts pel que fa a l’incompliment de no atorgar la compravenda en termini.
Així mateix, cal recordar que el Reial Decret 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de l’COVID-19 ja preveu la suspensió de qualsevol termini de prescripció o caducitat, de manera que es s’entendrà així mateix que qualsevol termini contingut en un contracte d’arres, per exemple, queda en suspens. Malgrat aquesta suspensió automàtica, és convenient enviar una comunicació (per mitjà d’un suport durador com pot ser un burofax o un correu electrònic o una carta amb justificant de recepció i certificat de contingut) on s’indiqui la impossibilitat de complir amb el termini establert contractualment a l’empara de les restriccions de mobilitat que s’han anat adoptant pel Govern durant aquestes últimes setmanes.
Contractes d’arrendament: incidència de el Reial Decret 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a l’COVID-19; i de el Reial Decret 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació
Arribats a aquest punt, ens aturarem per explicar de forma més detallada com van a afectar els arrendadors i arrendataris, tant d’habitatges com d’arrendaments a l’ús diferent d’habitatge (arrendaments de locals comercials o arrendaments d’indústria), els reials decrets que ha aprovat el Govern sobre aquesta matèria, així com la seva incidència amb la clàusula “rebus sic stantibus”.
Cal destacar, que sempre, abans d’acudir a qualsevol via o aplicar directament el que estableix el Reial Decret en qüestió s’intenti solucionar qualsevol problema que pugui haver per la via amistosa. Pel que reiterem que la nostra recomanació és sempre la de buscar assessorament per intentar arribar a un acord que sigui satisfactori per a les dues parts i que sigui durador. En cas contrari, si s’acudeix tant a el Reial Decret com als tribunals per sol·licitar l’aplicació de la clàusula rebus, es corre el risc que (i) les mesures siguin molt curt termini, en el cas de l’aplicació de Reial Decret o ( ii) si es va a un tribunal, s’eternitzi el problema pel col·lapse judicial, que ja es preveu quan s’aixequi l’estat d’alarma.
Contractes arrendament d’habitatges
En primer lloc, abordarem els contractes d’arrendaments d’habitatge i que estan regulats pel Reial Decret 11/2020 on es preveuen una sèrie de criteris per als col·lectius d’especial vulnerabilitat i per aquells més castigats per la crisi de l’COVID-19 (sobretot, perquè aquests col·lectius no augmentin es preveuen una sèrie de mesures especials per evitar que això passi).
El més nou d’aquesta regulació ad hoc és la moratòria (suspensió de l’pagament de l’lloguer) que estableix el Govern per a col·lectius que es troben en determinades circumstàncies, així com la suspensió de llançaments que estaven previstos en procediments de desnonaments.
Perquè una persona pugui sol·licitar la moratòria (és a dir, que no pagui el lloguer) cal que aquesta reuneixi aquestes tres condicions; (I) estar en situació de vulnerabilitat econòmica, (ii) el contracte ha de ser d’habitatge habitual -no cabran aquí les segones residències-, (iii) el propietari-arrendador ha de ser un gran forquilla (és a dir, que tinguin més de deu immobles sense comptar garatges i trasters o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats). Si l’arrendatari disposa d’aquestes tres condicions, podrà sol·licitar la moratòria.
Segons l’article 4 d’aquest Reial decret, la moratòria -si no s’ha arribat a un acord amb el propietari prèviament- pot consistir en optar per reduir la renda a la meitat durant quatre mesos de lloguer, o l’ajornament de pagaments, que en aquest últim cas la moratòria serà automàtica i podrà durar el que duri l’estat d’alarma i prorrogar durant quatre mesos més si l’inquilí es troba en una situació d’especial vulnerabilitat.
Com és lògic, a aquestes mesures de moratòria no se’ls podrà aplicar penalització o cap interès per l’arrendatari durant els mesos en què se li redueixi la renda o directament no pugui fer front a el pagament de l’lloguer.
Malgrat aquestes mesures, cal recordar que si arrendador i arrendatari troben altra solució més còmoda que satisfaci les dues parts, sempre és millor renegociar el contracte de lloguer que haver d’acudir a qualsevol d’aquestes solucions.
Contractes arrendaments locals comercials, naus i indústries
Tal com s’indica en el propi Reial Decret 15/2020, de 23 d’abril, aquest serà d’aplicació per a tots aquells lloguers d’ús diferent al d’habitatge d’acord amb l’article 3 de la Llei d’Arrendaments Urbans. En definitiva, que serà aplicable per als arrendaments de locals comercials, naus i indústries.
A més, perquè puguin aplicar les mesures que es recullen en aquest Reial decret, també serà necessari que el contracte o el llogater reuneixin una sèrie de condicions:
Immobles que tenen associada l’activitat econòmica de l’autònom
Estar afiliat a data de la declaració de l’estat d’alarma en el règim especial de la Seguretat Social dels Treballadors per compte propi o autònoms, o en el règim especial de la Seguretat Social dels Treballadors de la Mar, o qualsevol de les mutualitats de el RETA .
Que la seva activitat hagi quedat suspesa pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març pel qual es decreta l’estat d’alarma o per ordres dictades per les autoritats competents a l’empara d’aquest Reial decret.
Si l’activitat de l’autònom no s’ha vist afectada per cap suspensió en concret, que s’hagi reduït la facturació del mes natural anterior a la qual se sol·licita l’ajornament en un 75%, en relació amb la facturació mitjana mensual de l’trimestre d’aquest mes en l’any anterior.
Per als immobles arrendats per una pime:
Que no se superin dos dels tres següents límits en els darrers 2 anys comptables: (i) que el total de les partides de l’actiu no superi els quatre milions d’euros, (ii) que l’import net de la xifra anual de negocis no superi els vuit milions d’euros, i (iii) que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a cinquanta. En definitiva, que no superin els límits establerts per l’art. 257.1 de Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital.
Per acreditar aquests requisits, l’arrendatari haurà de exhibir una declaració responsable en la qual es faci constar la reducció de la facturació mensual de al menys un 75%; mentre que per al cas de la suspensió d’activitat, l’arrendatari exhibirà un certificat expedit per l’AEAT sobre la base de la declaració de l’cessament d’activitat declarada pel mateix.
Un cop acreditats els requisits per acollir-se a les mesures adoptades pel Reial Decret 15/2020, els inquilins podran optar de forma alternativa per alguna de les següents mesures:
Quan l’arrendador és una empresa pública o gran forquilla, es podrà sol·licitar una moratòria o ajornament de les rendes mentre duri l’estat d’alarma si el termini és insuficient en relació amb l’impacte provocat pel COVID-19, però no podran superar els 4 mesos. Ets quotes es pagaran en un termini màxim de fins a dos anys sense penalització ni interessos, i començaran a comptar quan cessi la situació especial o a partir de la finalització dels quatre mesos posteriors a l’estat d’alarma.
Ressenyar que, actualment, hi ha una mica de confusió en si els 4 mesos addicionals comencen a comptar inclòs l’estat d’alarma, que seria un total de 4 mesos justos, o que siguin 4 mesos addicionals a l’estat d’alarma i que comencin a comptar quan cessament l’estat d’alarma.
Aquesta mesura, és obligada per l’arrendador si l’arrendatari ho sol·licita sempre que no s’hagués arribat a un acord abans entre les parts.
Si l’arrendador no és un gran forquilla o una empresa pública, no hi ha una moratòria o ajornament específic previst, sinó que hauran d’arribar a un acord entre les parts.
En qualsevol cas, l’arrendatari ha de sol·licitar qualsevol de les mesures abans de el 23 de maig de 2020.
Addicionalment, el Reial Decret preveu en favor de l’arrendador que qualsevol que es vegi afectat per alguna d’aquestes mesures podrà disposar lliurement de la fiança parell aplicar-la a el pagament de les mensualitats de la renda; d’aquesta manera, l’arrendatari haurà de reposar la fiança en el termini d’un any des de la celebració de l’acord o fins que segueixi en vigor el contracte-
A tall de conclusió final d’aquest apartat d’arrendaments i com afectaria la clàusula “rebus sic stantibus” cal deixar apuntat que en, primer lloc, -com ja hem indicat- l’idoni seria arribar a un acord entre les parts; si aquesta via no és possible, caldrà analitzar si es podria -depenent de l’tipus de contracte, arrendador o arrendatario- acollir-se a alguna de les mesures recollides en els reials decrets esmentats; i ja finalment, si no ha resultat possible la negociació o les mesures recollides en els reials decrets resulten insuficients -perquè, per exemple, la moratòria dels 4 mesos sigui escassa-, acudir als tribunals de justici a per exercir l’acció encaminada a modificar els termes i condicions contractuals en aplicació de la clàusula “rebus sic stantibus”.
Consideracions a tenir en compte per l´aplicació de la clàusula “rebus sic stantibus”
Com s’ha recollit a l’inici d’aquesta guia, l’aplicació d’aquesta institució jurídica està subjecta a un procediment judicial on un jutge, després de valorar les circumstàncies de cada cas concret, decidirà finalment si resulta d’aplicació la clàusula o no, i en quina mesura o amb quins efectes.
En aquest sentit, és important recordar que l’aplicació d’aquesta institució busca restablir un equilibri entre les parts, de manera que serà necessari acudir a un judici ordinari (que no verbal) per poder dirimir la qüestió litigiosa. Referent a això, és imprescindible que per preparar l’acció judicial de forma adequada, previ a interposar la demanda es faci un correcte estudi de mercat que analitzi detingudament la situació de sector de l’demandant abans de fet imprevist (en aquest cas, la COVID-19 ), i com està situació li ha afectat a curt termini i com li va a afectar a llarg termini per tal de justificar aquesta onerositat en una de les prestacions entre les parts; per la qual cosa serà imprescindible acudir a un tribunal amb una pericial econòmica per provar els efectes negatius de la crisi sanitària.
Addicionalment, en el sistema judicial la rapidesa brilla per la seva absència, pel que la nostra recomanació és que s’acompanyi l’acció principal d’una mesura cautelar encaminada a pal·liar els efectes de l’aplicació de l’contracte mentre duri el procediment en qüestió (ja sigui amb una mesura sol·licitant la rebaixa de preu o la suspensió temporal de l’contracte).
Finalment, si la intenció serà portar el contracte a un procediment judicial, és imprescindible que es vagi preparant la prova amb la qual es comptarà en el posterior litigi. Pel que caldria remetre un burofax o un email a la contrapart anunciant que, si no hi ha possibilitat d’acord, no hi haurà més remei que dilucidar la qüestió davant els tribunals de justícia.
