Blogosfera Navas & Cusí

El nostre bufet d'advocats Navas & Cusí amb seus a Madrid i Barcelona té caràcter multidisciplinari i amb una vocació internacional (seu a Brussel·les), està especialitzat en dret bancari, financer i mercantil.
Contacta amb nosaltres
Per garantir la qualitat i l'atenció personalitzada, atendrem amb cita prèvia presencial o videoconferència. No treballem a resultats.

És possible que no sigui conegut per la majoria de la població, però si per aquells que, per desgràcia, hagin hagut de passar per un procediment successori a causa de la mort d’un familiar, però a Catalunya (també en altres Com. Autònomes) tenim un dret de successions propi, i amb les seves particularitats que el diferencien de el dret estatal.

És tradició de el dret successori català la institució del “hereu”, ja que es tracta d’una figura històrica per la qual es preserva la unitat de el patrimoni familiar a través del fill o filla primogènita (la pubilla), sense oblidar els drets que assisteixen el resta de fills (els “cabalers”). Les característiques d’aquesta figura poden explicar-nos la idiosincràsia de l’economia catalana i la seva fortalesa, ja que el “hereu” mantenia la productivitat agropecuària de la masia, mentre que els “cabalers” havien d’emprendre en altres professions o sectors.

En l’actualitat, el dret civil català no obliga a fer testament a favor de l’primogènit en detriment de la resta de fills. El codi de successions català té com a diferència significativa que, encara que el testador li deixi tot a una persona, els fills tindran dret a la seva part de la legítima, la qual es correspon a un 25% de l’total de l’herència. Des del nostre despatx d’advocats a Barcelona hem decidit realitzar aquesta guia d’herències a Catalunya ja que rebem moltes consultes de totes les províncies del territori català preguntant per aquest tipus de temes, d’aquesta manera els nostres clients no només de Barcelona, ​​també els de Lleida, Tarragona o Girona podran sortir de dubtes consultant-, per entrar en matèria de les institucions de dret successori català, procedirem a explicar aquelles figures o fites que qualsevol persona pot tenir dubtes si es troba en aquesta fatal situació:

Herència amb testament

El testament és el document pel qual una persona expressa la seva voluntat de destinar els seus béns a favor d’un o més hereus, així com d’establir llegats o altres disposicions per a després de la seva mort. Aquesta és l’opció més recomanada, és a dir, que el difunt hagi deixat per escrit el destí del seu cabal relicte, ja que facilita molt el procés a la família i també el procediment davant notari.

Herència sense testament

Quan passa una mort sense testament la gent es pregunta què cal fer? Si es produeix la situació en què una persona mor sense haver fet testament, el que s’anomenaria herència intestada, segons el Codi de successions es cridaria a heretar als legitimats a això, és a dir, en primer lloc als fills, i si aquests han mort, als néts. En cas de no tenir néts heretaria el vidu / a o parella estable.

Acceptació de l’herència

Acceptar l’herència és el primer pas perquè els hereus puguin fer-se amb la propietat dels béns de l’difunt, i consisteix en la declaració de l’hereu en la qual manifesta convertir-se en successor dels drets i obligacions de l’causant. Aquesta acceptació pot ser expressa o tàcita, ia més pot realitzar-se de forma simple o a benefici d’inventari, deixant clar i patent que també hi ha l’opció de repudiar l’herència.

Hereu Universal i legítima a Catalunya

En aquest punt tenim una de les particularitats de el dret successori català, que com ja apuntàvem anteriorment, per molt que el difunt deixés establert en el testament a un únic hereu tota la seva herència, per la qual cosa seria hereu universal, però el difunt tingués fills a els que no s’hagués inclòs en el testament, aquests tindrien dret a la seva part proporcional de la legítima, que és el 25% de tots els béns que conformen l’herència. D’aquesta manera, si hi hagués dos legitimaris, aquests s’haurien de repartir el 25% de l’herència. Per tant, l’hereu només podrà disposar de tres quartes parts de l’herència, ja que una quarta part es reservarà als legitimaris.

Acció de reclamació de la llegítima a Catalunya

En dret català l’acció de reclamació de la llegítima prescriu als deu anys. A més, quan s’hagi de realitzar el càlcul de la llegítima s’ha de tenir en compte també totes les donacions realitzades en vida de l’testador durant els deu anys anteriors a la seva mort. És a dir, que es podran descomptar de la seva legítima aquelles donacions que hagués rebut de testador en vida, com regals imputables a la llegítima.

Si bé és cert que hi ha més particularitats de el dret successori català respecte de l’espanyol, com podria ser el dret d’usdefruit de l’vidu / vídua o la institució de “la quarta vidual”, hem intentat resumir els conceptes més importants perquè els puguin servir de guia si es troben en aquesta situació. És per això, que des de Navas & Cusí Abogados, com a despatx especialitzat en dret de successions i herències, podem assessorar-lo i acompanyar-lo tècnicament en cas de trobar-se en una situació com aquesta. Pot posar-se en contacte omplint el formulari de contacte o trucant a l’93 487 97 11

Author
Navas & Cusí Abogados
Article anterior Article següent