Blogosfera Navas & Cusí

El nostre bufet d'advocats Navas & Cusí amb seus a Madrid i Barcelona té caràcter multidisciplinari i amb una vocació internacional (seu a Brussel·les), està especialitzat en dret bancari, financer i mercantil.
Contacta amb nosaltres
Per garantir la qualitat i l'atenció personalitzada, atendrem amb cita prèvia presencial o videoconferència. No treballem a resultats.

La contaminació industrial no és només un problema ambiental, sinó també un assumpte de salut. La Directiva d’emissions industrials (Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu, d’ara endavant DEI) regula les emissions a l’aire, l’aigua i el sòl de més de 50.000 instal·lacions industrials a tota la U.E, la qual cosa la converteix en una eina essencial per abordar els problemes de contaminació industrial.

Al desembre de 2023, els legisladors de la UE van acordar provisionalment un nou dret perquè les persones puguin reclamar i obtenir una indemnització quan pateixen danys en la seva salut a causa de violacions de la Directiva esmentada (art. 79.a).

Anteriorment a aquest dret, els ciutadans posseïen el dret de reclamar una indemnització sota el règim de la responsabilitat extracontractual de cada E.M. Alguns estats membres fins i tot contemplaven drets d’indemnització específics per a la contaminació industrial (per exemple, Alemanya i Finlàndia). No obstant això, com va ser assenyalat per la Comissió Europea: “[…] les víctimes de les violacions de la DEI no tenen una forma efectiva d’obtenir una indemnització pel dany causat a la seva salut. […] les víctimes han de poder “reclamar” i “obtenir” una indemnització. Els Estats membres han de dissenyar i aplicar normes relatives a les reclamacions d’indemnització de manera que l’exercici del dret no es torni impossible o excessivament difícil […]”.

Elements essencials en el Dret d’indemnització de la DEI

Segons el nou acord, per a sol·licitar una reclamació sota el dret d’indemnització de la DEI, s’han de provar tres elements cumulatius:

  • L’existència d’un dany a la salut: Segons diversos estudis oficials recollits per la C.E, la contaminació pot causar, entre d’altres, càncer, cardiopatia isquèmica, malaltia pulmonar obstructiva, accidents cerebrovasculars, i malalties mentals i neurològiques.
  • Violació de la normativa per terceres parts: Es poden considerar a priori totes les obligacions contemplades en la DEI que recauen sobre les “persones físiques o jurídiques”, tals com les plantes industrials, o els Estats membres. Les infraccions comeses que es contemplen poden ser la superació dels valors límit d’emissió de contaminants o l’explotació d’una planta sense el degut permís. Els Estats membres també podrien ser responsables en el cas de no realitzar cap inspecció o inspeccions insuficients.
  • Vincle causal entre el dany i la violació: Serà l’element probatori essencial. Els tribunals poden considerar proves mèdiques, estudis epidemiològics i/o proves estadístiques que associen la salut d’una persona o un grup amb aquests contaminants.

Anàlisi del nou acord assolit i aplicació del dret d’indemnització ambiental

Els colegisladors de la UE han tractat que els Estats membres i els seus tribunals nacionals s’assegurin que les víctimes que pateixen danys com a conseqüència de la contaminació industrial il·legal, no hagin d’assumir cap cost monetari.

Una forma d’aplicar l’anterior, seria que els Estats membres, introduïssin modificacions en relació a la vinculació del nexe causal. Un bon exemple seria la llei de responsabilitat ambiental alemanya, on es pressuposa la causalitat quan sigui probable que una instal·lació hagi causat un dany (concentració de les substàncies emeses, instal·lacions involucrades, etc.). Una altra manera similar seria revertir la càrrega de la prova, on el demandat hauria de demostrar que la seva violació quant a les emissions, no va causar ni va contribuir al dany del demandant.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en casos de contaminació industrial, ja ha admès presumpcions per establir aquest nexe causal: per exemple, en el cas d’un individu que va estar exposat a la contaminació de l’aire per residir a prop d’una planta siderúrgica (vegeu Pavlov vs. Rússia).

Reducció dels nivells de contaminació i ressarciment

És important matissar que el dret d’indemnització no representa una amenaça per a la indústria. Les activitats legals, encara que contaminants, no podran ser objecte de demandes d’indemnització. Serveix, per tant, com un incentiu addicional perquè es compleixin amb les obligacions i la normativa europea vigent en la matèria.

En Navas & Cusí, experts en Dret ambiental i de la U.E, estem capacitats per brindar-li assessorament en relació al dret d’indemnització ambiental, el qual té el potencial d’augmentar el compliment, reduir la contaminació i garantir que les persones obtinguin un ressarciment.

UE garanteix compensació per afectacions a la salut degut a contaminació industrial. ¡Coneix els teus nous drets!

Author
Navas & Cusí Abogados
Article anterior Article següent