Blogosfera Navas & Cusí

El nostre bufet d'advocats Navas & Cusí amb seus a Madrid i Barcelona, té caràcter multidisciplinar i amb una vocació internacional (a Brussel·les), està especialitzat en dret bancari, financier i mercantil
Contacta amb nosaltres
Si prefereix contactar amb nosaltres de forma ràpida i còmoda pot fer-ho directament en els nostres telèfons de contacte. Tenim diverses oficines a la seva disposició:

La llei 31/2002 estableix que en la transmissió d’immobles que hagin de constituir l’habitatge habitual de menors de 32 anys amb una renda inferior a 30.000 euros, el tipus impositiu per l’impost de transmissions patrimonials serà el 5%.

Requisits per beneficiar-se de l’tipus impositiu a el 5%

Exigeix ​​doncs la llei tres requisits per poder beneficiar-se d’aquest tipus impositiu de el 5%, davant el tipus general del 10%:

  • Tenir 32 anys o menys.
  • Una base imposable en la darrera declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques que no excedeixi de 30.000 euros un cop deduït el mínim personal i familiar.
  • Constituir l’habitatge habitual. Es considera habitatge habitual el que s’ajusta a la definició i requisits establerts per la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Els dos primers requisits no plantegen cap dubte ja que són dades objectives l’edat o una casella de la declaració de renda. La conflictivitat s’origina amb el concepte de “habitatge habitual”. Per dilucidar aquest concepte cal acudir a la normativa de l’IRPF que assenyala com a determinants per a la seva existència:

  • Constituir la residència de l’contribuent durant un termini continuat de al menys tres anys, llevat de situacions excepcionals.
  • Habitar l’habitatge de manera efectiva i amb caràcter permanent en un termini no superior a dotze mesos comptats des de la data d’adquisició o acabament de les obres.

Ens trobem doncs davant d’una situació de fet “residència de l’contribuent” i “habitar l’habitatge” que han de ser objecte de prova. La prova més simple i fàcil de comprovar per l’administració és l’empadronament en el domicili en qüestió, de manera que per comprovar si es compleix amb aquest requisit l’Agència Tributària va a el Padró Municipal i si el contribuent s’ha empadronat en els dotze mesos següents a l’adquisició de l’immoble s’entén complert amb el requisit exigit per la llei.

¿Exigeix ​​la llei l’empadronament com a condició sine qua non per acollir-se a l’tipus de el 5%?

Evidentment no, doncs res exigeix ​​a l’respecte la Llei. En aquest sentit la jurisprudència de Tribunal de Justícia de Catalunya és clara a l’determinar que la càrrega de la prova correspon a qui invoca i que l’empadronament suposa una presumpció iuris tantum que pot desvirtuar-se mitjançant prova en contra.

La nostra recomanació és que si no es dóna el requisit de l’empadronament en l’habitatge adquirit podrà provar-se amb altres mitjans de prova que s’habita l’habitatge de manera efectiva, com ara contractes de subministrament, factures, declaracions dels veïns, etc.

Pot contactar amb nosaltres a través del nostre formulari de contacte o trucant al 93 487 97 11

Article anterior Article següent