L’interès legítim com a base jurídica: cap a un model estructurat
Paral·lelament a una visió més estricta de la minimització, el TJUE ha desenvolupat amb profunditat el concepte d’interès legítim (article 6.1.f RGPD). Tot i que ha tingut menys repercussió mediàtica, les implicacions pràctiques són notables. En l’assumpte C-621/22, sobre una associació esportiva que utilitzava dades dels seus membres per a publicitat, el Tribunal conclou que l’interès legítim pot justificar el tractament sense consentiment exprés, però sempre subjecte a un test de proporcionalitat rigorós: la base ha de ser lícita, necessària i proporcionada segons la naturalesa de les dades, el context relacional i l’expectativa raonable de privacitat de la persona afectada. Aquesta doctrina obliga els responsables del tractament a documentar cada cas mitjançant una anàlisi detallada de l’impacte real sobre els drets de l’interessat.
L’efecte d’aquest doble enfocament —minimització estricta i valoració intensa de l’interès legítim— és que els responsables han de fonamentar la seva legitimitat operativa sobre protocols interns més sòlids, que incloguin mapes de tractament, límits de conservació, i justificacions documentades de la necessitat del tractament. Així, la doctrina del TJUE restringeix l’ús de dades personals sense impedir-ne l’ús empresarial, sempre que es compleixin condicions objectivament raonables i verificables.
Dret a l’oblit digital: evolució cap a una protecció activa
Des de la seva consolidació inicial a la sentència “Google Spain” (C-131/12, 2014) i la delimitació territorial en “Google France” (C-507/17, 2019), el dret a l’oblit ha ampliat progressivament el seu abast. L’avanç més recent i significatiu és la sentència C-460/20 de 8 de desembre de 2022, dictada per la Gran Sala del TJUE, que aposta per una protecció activa davant la persistència d’informació inexacta o perjudicial indexada pels motors de cerca.
Un dels punts clau d’aquesta resolució és que no cal una sentència ferma prèvia perquè una persona pugui sol·licitar l’eliminació d’enllaços que apunten a continguts manifestament falsos. El sol·licitant ha d’aportar proves raonables i verificables, però és el motor de cerca qui ha de fer una valoració autònoma i ponderada entre els drets de la persona i l’interès públic.
Fins ara, en la pràctica professional, plataformes com Google solien rebutjar les peticions de desindexació si no hi havia resolució judicial. Això delegava la responsabilitat totalment als tribunals. El TJUE ha corregit aquesta interpretació, exigint als cercadors que valorin cada sol·licitud de manera raonada i amb base documental.
Aquest nou enfocament reforça l’article 17 del RGPD: el dret a l’oblit no es limita a dades obsoletes o desactualitzades, sinó que també protegeix contra dades inexactes, incompletes o no verificables. A més, la sentència dóna importància a les miniatures (thumbnails) associades als resultats, ja que poden agreujar el perjudici causat. Els motors de cerca han de limitar o suprimir aquestes imatges si intensifiquen el dany.
En definitiva, aquesta evolució jurisprudencial transforma el marc d’actuació: les peticions legals als cercadors no poden rebutjar-se per manca de sentència, sinó que han d’avaluar-se a fons. Això enforteix els drets digitals dels ciutadans i el paper de l’advocacia en la seva defensa preventiva.
Marc tècnic i documental: drets i obligacions dels responsables
La jurisprudència recent imposa obligacions operatives que superen una lectura formal del RGPD. Els responsables han de desplegar un programa actiu de minimització amb protocols de supressió automàtica i revisions periòdiques, així com criteris específics per al tractament de dades sensibles (article 9 RGPD). A més, les bases jurídiques utilitzades han d’estar documentades amb anàlisi detallada, incloent valoracions de proporcionalitat davant dels drets dels afectats.
Els tribunals també exigeixen procediments interns per atendre sol·licituds de dret a l’oblit, amb especial atenció a l’anàlisi contextual d’enllaços, imatges i metadades. Tot i que la càrrega de la prova recau principalment en l’interessat, els motors de cerca han de realitzar una valoració raonada i equilibrada, i disposar de sistemes tècnics que garanteixin el bloqueig efectiu dins de l’espai europeu.
Cap a una orientació jurídica rigorosa i tecnològica
La doctrina del TJUE reforça un model de protecció de dades que combina exigència legal i recursos tecnològics. Les organitzacions han d’implantar supressions actives, documentar l’interès legítim i garantir el dret a l’oblit en enllaços i imatges. A nivell tècnic, són essencials els sistemes de bloqueig territorial i traçabilitat.
Aquest gir implica més complexitat i obligacions documentals, però també genera més confiança en els drets digitals. El repte dels assessors jurídics és dotar les organitzacions d’eines de compliment i tecnologies que permetin demostrar l’aplicació efectiva del RGPD.
En aquest escenari, comptar amb un assessorament jurídic especialitzat és clau per garantir el compliment normatiu i la defensa efectiva dels drets digitals. A Navas&Cusí pots comptar amb un advocat expert en dret comunitari per assessorar-te en qualsevol conflicte vinculat al RGPD i la jurisprudència europea. El nostre equip combina visió jurídica i enfocament tecnològic per oferir solucions adaptades a cada cas. Confia en professionals amb experiència davant el TJUE.
