El Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) ha emès una sentència que podria tenir profundes implicacions per al sistema judicial espanyol, particularment pel que fa a l’aplicació de les sentències del Tribunal Constitucional en relació amb el Dret de la Unió Europea. Aquesta decisió, emesa el 26 de setembre de 2024 (sobre l’assumpte C-792/22), juntament amb les conclusions presentades pel Advocat General Athanasios Rantos l’11 d’abril del mateix any, ofereix una nova perspectiva sobre la interacció entre el dret nacional i el dret comunitari, obrint la possibilitat que els jutges ordinaris puguin, en determinades circumstàncies, no aplicar resolucions del Tribunal Constitucional si consideren que aquestes són contràries al Dret de la Unió Europea.
Context i antecedents del cas
La sentència del TJUE sorgeix d’una qüestió prejudicial plantejada per un tribunal romanès en el context d’un complex cas d’accident laboral. L’assumpte en qüestió involucrava procediments paral·lels en jurisdiccions administratives i penals, on es debatien la qualificació d’un succés com a “accident de treball”. La peculiaritat del cas radicava en que una sentència ferma d’un tribunal administratiu, que havia determinat que l’incident no constituïa un accident laboral, tenia força de cosa jutjada davant els tribunals penals segons la legislació romanesa, la qual cosa impedia potencialment la imposició de sancions penals o civils relacionades amb l’incident.
Les conclusions de l’Advocat General: Un anàlisi profund
L’Advocat General Rantos, en les seves conclusions, va abordar la qüestió des de la perspectiva del principi d’efectivitat del Dret de la Unió. Rantos va argumentar que, si bé els Estats membres tenen autonomia processal per configurar els seus sistemes judicials, aquesta autonomia ha de ser exercida respectant els principis d’equivalència i efectivitat del Dret de la UE. En particular, l’Advocat General va enfatitzar la importància de garantir el dret de defensa i l’accés a la justícia per a totes les parts interessades, suggerint que, en casos on les parts civils no han tingut l’oportunitat de presentar proves davant el tribunal administratiu, haurien de tenir la possibilitat de fer-ho davant el tribunal penal, fins i tot si això pogués portar a decisions contradictòries entre diferents jurisdiccions.
Implicacions per al sistema judicial espanyol
Encara que el cas no involucra directament a Espanya, les conclusions del TJUE i de l’Advocat General tenen una rellevància significativa per a tots els Estats membres de la UE, incloent-hi el sistema judicial espanyol. Les principals implicacions que es poden extreure són:
Reafirmació de la primacia del Dret de la UE: El TJUE reforça el principi que el Dret de la Unió preval sobre el dret nacional, incloent les decisions dels tribunals constitucionals, quan existeix un conflicte entre ambdós.
Ampliació de les facultats dels jutges ordinaris: Es reconeix la capacitat i, en certs casos, l’obligació dels jutges ordinaris de deixar d’aplicar resolucions de tribunals superiors, incloent el Tribunal Constitucional, si consideren que aquestes són incompatibles amb el Dret de la UE, sempre que es respecti el principi d’efectivitat.
Protecció contra represàlies: El TJUE estableix clarament que els jutges no poden ser objecte de procediments disciplinaris per deixar d’aplicar resolucions del Tribunal Constitucional que considerin contràries al Dret de la UE, cosa que reforça la independència judicial en el context de l’aplicació del dret comunitari.
Èmfasi en la interpretació conforme: Es reafirma l’obligació dels jutges nacionals d’interpretar el dret nacional de manera conforme amb les directives de la UE, fins i tot si això implica modificar jurisprudència reiterada, cosa que podria tenir un impacte significatiu en la manera com els tribunals espanyols aborden qüestions que involucren el Dret de la UE.
Importància del dret de defensa i accés a la justícia: Seguint les conclusions de l’Advocat General, es subratlla la necessitat de garantir que totes les parts interessades tinguin l’oportunitat efectiva de presentar els seus arguments i proves, cosa que podria portar a una reconsideració de certes pràctiques processals a Espanya.
Desafiaments i controvèrsies
Aquesta sentència i les conclusions que l’acompanyen plantegen diversos desafiaments significatius per al sistema judicial espanyol:
Tensió institucional: La possibilitat que els tribunals ordinaris puguin, en certes circumstàncies, no aplicar decisions del Tribunal Constitucional podria generar tensions significatives entre els diferents nivells del poder judicial.
Seguretat jurídica: Sorgeix la complexa qüestió de com mantenir la seguretat jurídica en un sistema on les decisions del Tribunal Constitucional podrien ser qüestionades basant-se en la seva conformitat amb el Dret de la UE, cosa que podria portar a una major incertesa legal en certs àmbits.
Formació judicial: Es fa evident la necessitat d’una formació més profunda i contínua dels jutges en Dret de la Unió Europea, per tal que puguin navegar eficaçment la complexa interacció entre el dret nacional i el comunitari.
Potencials conflictes normatius: Podrien sorgir situacions complexes on la protecció de drets fonamentals a nivell nacional entri en conflicte amb interpretacions del Dret de la UE, requerint un delicat equilibri per part dels tribunals.
Reconfiguració de processos judicials: Seguint les observacions de l’Advocat General sobre el dret de defensa, podria ser necessari reconsiderar certs aspectes dels procediments judicials per garantir que totes les parts tinguin oportunitats adequades de presentar els seus casos, especialment quan diferents jurisdiccions estan involucrades.
Conclusió
La sentència del TJUE, respaldada per les detallades conclusions de l’Advocat General Rantos, marca un hito important en l’evolució de la relació entre el dret nacional i el Dret de la Unió Europea. Per al sistema judicial espanyol, això implica una potencial reconfiguració de la relació entre els tribunals ordinaris i el Tribunal Constitucional, així com un reforç del paper dels jutges ordinaris com a garants primaris del Dret de la Unió Europea en l’àmbit nacional.
El repte que es presenta ara és integrar aquesta jurisprudència europea de manera que es mantingui un equilibri delicat entre la supremacia constitucional a nivell nacional i la primacia del Dret de la UE, respectant al mateix temps els principis fonamentals de seguretat jurídica i dret de defensa. Aquest procés requerirà sens dubte un diàleg constant i constructiu entre els diferents nivells judicials, una cuidadosa ponderació en cada cas concret, i possiblement, ajustos legislatius per acomodar aquesta nova realitat jurídica.
En última instància, aquesta evolució jurisprudencial subratlla la naturalesa dinàmica i en constant desenvolupament del sistema legal europeu, i la necessitat que els sistemes judicials nacionals, incloent l’espanyol, s’adaptin contínuament per garantir una protecció efectiva dels drets consagrats tant en la Constitució nacional com en l’ordenament jurídic de la Unió Europea.
Si necessites assessorament especialitzat sobre com aquesta sentència pot afectar els teus drets o procediments legals, Navas & Cusí està a la teva disposició. Comptem amb advocats experts en dret comunitari que poden oferir-te el millor assessorament per protegir els teus interessos i garantir el compliment del Dret de la Unió Europea.
