Blogosfera Navas & Cusí

El nostre bufet d'advocats Navas & Cusí amb seus a Madrid i Barcelona, té caràcter multidisciplinar i amb una vocació internacional (a Brussel·les), està especialitzat en dret bancari, financier i mercantil
Contacta amb nosaltres
Si prefereix contactar amb nosaltres de forma ràpida i còmoda pot fer-ho directament en els nostres telèfons de contacte. Tenim diverses oficines a la seva disposició:

A conseqüència de la pandèmia mundial causada pel Covid-19, amb uns efectes tan negatius i devastadors en l’economia de milers de famílies, empreses i autònoms, que han vist reduïts de forma molt significativa els seus ingressos, els països de la Unió Europea -entre ells Espanya- han desplegat tota una sèrie de paquets de mesures amb la intenció de protegir el teixit productiu i empresarial.

Entre aquest paquet de mesures, es troba la concessió de finançament, per a proporcionar liquiditat i solvència a les mitjanes i petites empreses i autònoms i fer així front a la situació provocada per la pandèmia, molt especialment a través de crèdits o préstecs amb aval de l’Estat, els coneguts com a préstecs ICO o línies d’avals ICO.

Doncs bé, fins i tot en una situació tan delicada per a milers d’empresaris i autònoms, les entitats financeres han sabut treure rèdit i benefici en la concessió d’aquesta mena de préstecs, la comercialització dels quals, en moltes ocasions, ha estat presidida per una acreditada mala praxi. D’aquesta manera, les entitats bancàries, quan concedien aquests préstecs ICO, entre les condicions que imposaven, es trobava la d’exigir als administradors i/o socis, l’aval/fiança solidària per a poder formalitzar l’operació.

Hem de partir del fet que els prestataris que contracten un préstec ICO Covid-19 el fan exclusivament amb l’entitat financera i no amb l’ICO, sent les entitats financeres les úniques entitats autoritzades per a la tramitació d’aquesta modalitat de préstec, i sense que entre l’ICO i el prestatari existeixi cap relació jurídica. De tal forma que, l’entitat financera té la cobertura del 80% del capital del préstec de l’ICO (en el cas de préstecs per a PIMES i autònoms) o del 70% (per a la resta d’operacions) i només assumeix el 20% (o, en el seu cas, el 30%), en cas d’impagament pel prestatari o avalador o fiador.

No obstant això, en moltes ocasions, la comercialització d’aquest finançament per les entitats financeres, no s’ha dut a terme de la millor forma possible, amb una informació no del tot clara i completa, que ha portat a molts prestataris/avaladors/fiadors d’aquestes PIMES a la creença equivocada que quan subscrivien aquest tipus de préstecs, responien només del 20% de l’import del capital del préstec i que l’Estat responia del restant 80%, circumstància que ha portat a moltes empreses i autònoms a subscriure aquest tipus de préstecs i, fins i tot, per imports molt elevats, sobreendeutant-se, sense ser veritablement coneixedors que anaven a respondre del 100% de l’import de l’operació.

És més, fins i tot en moltes ocasions, aquests prestataris ja tenien concedits amb anterioritat préstecs o finançament, sense aval, i el que han fet les entitats bancàries ha estat comercialitzar-los i recomanar-los la subscripció d’aquests préstecs ICO COVID-19, per a cancel·lar aquests préstecs anteriors, i amb això cancel·lant un préstec o crèdit sense aval ni fiança, i fent-los subscriure un finançament que si exigeix avals o fiances solidàries de tal forma que no sols respon l’empresa o societat, sinó que en aquests préstecs ICO s’inclou la responsabilitat i garantia de l’aval o fiador que respon amb tots els seus béns.

Després, en tots aquests casos quedaria acreditada la mala praxi amb la qual ha actuat l’entitat bancària, podent acudir a Jutjats i Tribunals per a denunciar aquestes actuacions d’abús i mala fe en l’actuar d’aquestes entitats bancàries.

Des de Navas & Cusi Advocats donem l’assessorament que necessites en relació amb aquestes actuacions presidides per la mala praxi tant en relació amb la imposició en aquests préstecs d’avals o fiances solidàries per part dels administradors o socis, podent acreditar que la informació rebuda no va ser ni clara ni exacta, ni completa, i, molt especialment, en els casos en els quals, a més, les empreses tinguessin concedit finançament previ sense garantia ni aval, i la pròpia entitat bancària hagi recomanat la contractació d’aquests préstecs, que sí que exigien i condicionaves la concessió de la mateixa a l’existència de fiadors o avaladors.

Author
Navas & Cusí Abogados
Article anterior