En els darrers anys, cada vegada més emprenedors i empresaris espanyols han optat per constituir societats en països com Estònia o Xipre, atrets principalment pels seus sistemes fiscals avantatjosos i per unes estructures societàries àgils. A més, són països membres de la UE, cosa que facilita les operacions intracomunitàries i dona una aparença de legalitat que els diferencia dels antics “paradisos fiscals”.
Aquesta tendència respon a motius d’optimització fiscal. No obstant això, des d’un punt de vista tributari, cal tenir en compte certs riscos, especialment si els socis o les activitats principals es troben fora d’aquests països. De fet, l’Agència Tributària espanyola ha intensificat la seva vigilància sobre aquestes estructures, aplicant criteris com la residència fiscal efectiva, la transparència fiscal internacional i les normes anti-abús, especialment en sectors com el comerç electrònic, la consultoria tecnològica o els freelancers digitals amb clients estrangers.
A continuació exposem els principals riscos legals, fiscals i penals que cal tenir en compte si es pretén operar des de països de baixa tributació com Estònia o Xipre.
Riscos de constituir societats a l’estranger
Tenir una societat registrada a Xipre o Estònia pot ser totalment legal, sempre que hi hagi una justificació econòmica real, recursos materials i humans adequats i una activitat operativa real. No és suficient signar la constitució en línia, obrir un compte bancari o tenir una adreça postal en aquests països.
Criteri de residència fiscal efectiva a Espanya: L’Agència Tributària pot considerar que una societat radicada a Estònia o Xipre és resident fiscal a Espanya si es donen les condicions següents:
- La direcció efectiva (presa de decisions clau) es troba a Espanya.
- La majoria dels administradors són residents fiscals a Espanya.
- L’activitat econòmica real es desenvolupa a Espanya.
- No hi ha empleats reals a Estònia/Xipre.
- No disposa d’oficina física.
- No té clients locals.
- Els beneficis es repatrien a Espanya en lloc de reinvertir-se al país d’origen.
D’altra banda, es pot aplicar el règim de transparència fiscal internacional si la societat es considera instrumental (sense activitat econòmica real) i està controlada per residents fiscals espanyols. En aquests casos, els rendiments generats a Estònia o Xipre poden imputar-se directament als socis espanyols, encara que no hagin rebut dividends. Això s’aplica quan el soci resident, sol o conjuntament amb persones o entitats vinculades, posseeix el 50 % o més del capital i la tributació és inferior al 75 % de l’Impost de Societats espanyol.
Encara que la societat sigui realment resident en aquests països, si desenvolupa activitat econòmica a Espanya (amb empleats, clients o oficina), es pot considerar que existeix un establiment permanent i, per tant, tributar pels beneficis obtinguts en territori espanyol.
A més, si es donen algunes de les situacions anteriors, mantenir una societat a Estònia o Xipre sense declarar els ingressos a Espanya pot constituir una infracció tributària. Les sancions per ocultació de rendes poden anar del 50 % al 150 % de la quota no ingressada. Si la quantitat defraudada supera els 120.000 €, pot arribar a considerar-se delicte fiscal.
Si estàs pensant a constituir una societat en països com Estònia o Xipre, o ja n’has constituït una, els advocats fiscalistes de Navas&Cusí, amb oficines a Madrid i Barcelona, t’ajudaran a revisar la teva situació i a dissenyar una estratègia fiscal segura i eficient, complint amb la normativa espanyola i europea.
