Un índex bursátil és un indicador que reflecteix el comportament d’un grup seleccionat d’accions que cotitzen en un mercat específic. Actua com una referència del rendiment general d’aquestes accions i, per extensió, del sector o economia en què operen.
Els índexs bursàtils són fonamentals perquè proporcionen una visió ràpida i fàcil d’interpretar sobre la salut financera i les tendències del mercat. Pot indicar com està evolucionant un determinat sector empresarial en un país o un determinat tipus d’actiu financer; en definitiva, qualsevol aspecte o sector de l’economia que es pugui mesurar. Un exemple és el NASDAQ 100, que inclou les 100 companyies més grans no financeres de l’índex Nasdaq.
Els índexs s’han convertit últimament en una macrotendència d’inversió, en la qual la gent parla de “indexar-se” com l’inversió que es realitza en un producte financer (habitualment ETF o Fons d’Inversió) amb l’objectiu de repartir el seu risc entre múltiples subjacents amb un cost baix al ser inversions passives. Cal assenyalar que no és una inversió lliure de riscos, ja que en ocasions el Fons fa una rèplica sintètica de l’Índex mitjançant derivats financers amb risc de liquiditat.
Origen i actualitat dels índexs bursàtils
El concepte d’índex bursátil va néixer a finals del segle XIX, gràcies a Charles Dow, un periodista financer nord-americà. Observant el comportament del mercat de valors, Dow i el seu soci Edward Jones van crear el primer índex bursátil, el Dow Jones Industrial Average (DJIA), l’any 1896.
Actualment, els índexs bursàtils han evolucionat per abarcar una àmplia varietat de sectors i mercats globals. Existeixen milers d’índexs que cobreixen diferents regions, sectors industrials i tipus d’actius. Els índexs més rellevants solen representar les empreses més significatives en termes de capitalització bursàtil i liquiditat, servint com a baròmetres econòmics.
Utilitat dels índexs bursàtils
Els índexs bursàtils són eines extremadament útils en el món financer, amb diverses aplicacions clau:
– Gestió patrimonial: Permeten als inversors avaluar l’eficàcia de la gestió del seu patrimoni comparant-la amb l’índex de referència.
– Mesura del risc i la rendibilitat: Ajuden als inversors a entendre el risc i la rendibilitat relativa de les seves inversions en comparació amb el mercat general.
– Indicador econòmic: Serveixen com a indicadors de la salut econòmica general, reflectint l’estat del mercat de valors.
– Subjacents de derivats financers: Els índexs s’utilitzen com a base per a la creació de productes derivats, com opcions i futurs, permetent als inversors especular o cobrir riscos sobre el moviment de l’índex.
Com es realitzen aquests índexs bursàtils?
Els índexs bursàtils es poden classificar en diferents categories segons diversos criteris:
– Índexs generals: Inclouen una àmplia gamma d’accions representatives de tot el mercat, com l’S&P 500.
– Índexs sectorials: Se centren en sectors específics, com el NASDAQ 100, que inclou principalment empreses tecnològiques.
– Índexs de preus ponderats: Calculats amb la mitjana aritmètica dels preus de les accions, com el Dow Jones Industrial Average.
– Índexs de valor ponderat: Basats en la capitalització de mercat de les empreses incloses, com l’IBEX 35.
– Índexs de igual ponderació: Cada acció té el mateix pes, independentment de la seva grandària de mercat.
Mètodes de construcció d’índexs bursàtils
Existeixen diverses metodologies per construir índexs bursàtils, cada una amb les seves particularitats:
– Índex de preus ponderats: Calculat sumant els preus de les accions i dividint-los pel nombre d’accions. Exemple: Dow Jones Industrial Average.
– Índex de valor ponderat: Les accions es ponderen segons la seva capitalització de mercat, reflectint de manera més precisa la influència de les grans empreses. Exemple: S&P 500, IBEX 35.
– Índex de igual ponderació: Cada acció té el mateix pes en l’índex, oferint una perspectiva diferent al no donar preeminència a les grans empreses.
Principals índexs mundials
Els índexs bursàtils més importants a nivell global inclouen:
– IBEX 35: Principal índex de la Borsa de Madrid, inclou les 35 empreses més grans d’Espanya.
– Dow Jones Industrial Average (Dow 30): Un dels índexs més antics, compost per les 30 companyies nord-americanes de major grandària.
– S&P 500: Inclou 500 empreses d’EE.UU. de diversos sectors, és àmpliament utilitzat com a baròmetre del mercat nord-americà. És un índex de valor ponderat.
– NASDAQ: Enfocat principalment en empreses tecnològiques, telecomunicacions i biotecnologia, sent un referent en el sector tecnològic. Té al seu torn tres índexs propis: NASDAQ-100, que inclou les 100 principals empreses incloses en aquest índex; NASDAQ Composite, que agrupa més de tres mil companyies, entre les quals es troben companyies de sesgo financer a més de tecnològiques, i; NASDAQ de Biotecnologia (NBI), que incorpora empreses de biotecnologia i farmacèutiques incloses en el NASDAQ Composite.
– DAX: Principal índex alemany, compost per les 30 majors empreses que cotitzen a la Borsa de Frankfurt.
– FTSE 100: Representa les 100 empreses més capitalitzades de la Borsa de Londres.
– Nikkei 225: Índex japonès que inclou 225 grans empreses del país, representatiu de l’economia japonesa. És un índex de preus ponderats, similar al Dow Jones Industrial Average.
– Euro Stoxx 50: Principal índex europeu que inclou les 50 principals empreses de la zona euro, proporcionant una visió ampla del mercat europeu. Les companyies espanyoles incloses en aquest índex són el BBVA, Iberdrola, Inditex, Repsol, Santander i Telefónica.
Importància actual dels índexs bursàtils
Els índexs bursàtils són crucials per a la inversió i l’economia global. Molts inversors destinen els seus diners a fons indexats que repliquen aquests índexs a causa de les seves avantatges:
– Diversificació: Els fons indexats proporcionen exposició a un ampli conjunt d’accions, reduint el risc específic.
– Costos baixos: Solen tenir comissions més baixes que els fons gestionats activament.
– Transparència: Els índexs són públics i fàcilment accessibles, permetent als inversors seguir el seu rendiment amb facilitat.
– Eficàcia: Al replicar un índex, els fons indexats solen oferir rendiments similants similars als del mercat general, sense la necessitat d’una gestió activa.
Els índexs bursàtils no només són vitals per als inversors individuals, sinó també per a gestors de fons, analistes financers i economistes que busquen entendre i preveure tendències econòmiques a gran escala. El seu paper com a indicadors econòmics i eines d’inversió els converteix en components essencials del sistema financer global.
