Blogosfera Navas & Cusí

El nostre bufet d'advocats Navas & Cusí amb seus a Madrid i Barcelona té caràcter multidisciplinari i amb una vocació internacional (seu a Brussel·les), està especialitzat en dret bancari, financer i mercantil.
Contacta amb nosaltres
Per garantir la qualitat i l'atenció personalitzada, atendrem amb cita prèvia presencial o videoconferència. No treballem a resultats.

El rescat a la Banca espanyola, que va tenir lloc fa ja diversos anys, va propiciar que les entitats bancàries venguessin determinats crèdits –hipotecaris o no– i deute impagat a empreses conegudes com a “fons buitres”, per imports sensiblement inferiors a la quantia real del deute. Normalment, el preu de compra que els fons buitres paguen per aquests actius oscil·la entre el 5% i el 30% del valor del deute; encara que es tracta d’un import que no es pot saber i conèixer a priori.

La compravenda d’aquest tipus de crèdits, així com de deute impagat, també ha crescut en els últims anys, i això com a conseqüència de la crisi econòmica que ha seguit la pandèmia mundial del covid-19. Això ha sacsejat l’economia de moltes famílies i empresaris, obligant-los a deixar de pagar els seus préstecs a les entitats bancàries i, per tant, venent aquestes últimes als ja coneguts com a fons buitres la seva deute per un preu irrisori.

Doncs bé, com hem d’actuar en cas que ens comuniquin que el crèdit del qual som deudors o avalistes ha estat cedit pel nostre banc a un fons buitre? És possible defensar-nos davant el fons buitre? I negociar amb ell? Pot a més l’entitat bancària no informar-nos de la venda del nostre crèdit/préstec a un fons buitre? Què passa si s’ha iniciat un procediment d’execució i el banc ven al fons la nostra deute?

Què és un fons “buitre” i com opera?

Per respondre les anteriors preguntes, hem d’entendre què són i com operen aquestes entitats. Els fons buitres són empreses nacionals o estrangeres que es dediquen a comprar deutes d’economies amb problemes i crèdits litigiosos. El motiu: pretenen obtenir una important rendibilitat econòmica, al adquirir aquestes deutes per un import força inferior. Així, augmenta el seu marge de rendibilitat a l’hora de recuperar els diners. Això també afavoreix al deutor, ja que el fons disposarà d’un marge més gran a l’hora d’obtenir una quita.
Un cop produïda la cessió de la deute i el nou titular és el fons. Serà aquest qui reclami i negociï amb el deutor el pagament de les quantitats degudes. Donat el baix preu que el fons va pagar per adquirir aquesta deute, qualsevol quantitat que el deutor pugui pagar, per poca que sigui, ja suposarà una guany per al fons.

Què fer quan un fons buitre et reclama una deute?

En primer lloc, hem de **tenir la certesa que el fons buitre que ens està reclamant el pagament de deute –ja sigui via judicial o extrajudicial– és el veritable creditor.** És a dir, que és el titular de la mateixa perquè se li ha cedit (el que es coneix com a “titulització” o “cessió”).
Pot ocórrer que el fons ens acrediti la seva titularitat a través de les escriptures notarials de cessió de deute. No obstant això, això no és el habitual, ja que la forma en què normalment es posen en contacte amb els deutors és a través de correu ordinari, comunicant únicament que són els nous titulars de la deute i la reclamen en la seva integritat.

En tal cas, com podem saber si el fons té dret a reclamar-nos i és a ell a qui hem de pagar? Doncs bé, per a això existeixen diverses vies, tant extrajudicials com judicials.

Sol·licitar la informació davant la CNMV

Obtenir aquesta informació de la Comissió Nacional del Mercat de Valors no sempre és tasca senzilla. Encara que aquest organisme supervisa les operacions de cessió de carteres de dubtosa recuperació, la seva informació pot ser poc clara i pràcticament il·legible.

Demanda de diligències preliminars

Una opció que tenen els deutors per tenir la certesa que la seva entitat bancària ha cedit la deute és plantejar davant ella una demanda judicial de diligències preliminars. L’entitat bancària haurà d’exhibir la documentació sobre la cessió, la qual consisteix en (i) l’escriptura de cessió i (ii) l’import pel qual s’ha cedit, o venut, la nostra deute.
Aquesta demanda, també pot, i ha de, presentar-se contra el fons buitre que ens ha notificat que és titular de la deute, de manera simultània, ja que al veure el fons que s’ha presentat la mencionada demanda, se sentirà pressionat per reduir la quantitat a reclamar i forçat a arribar a un acord.

Un cop tenim la certesa que el fons buitre ha comprat la nostra deute, entren en joc diferents escenaris:

Presentar demanda judicial exercint el dret de retracte previst en l’article 1535 del Codi civil.

El dret de retracte permet, dins dels nou dies següents des que es té coneixement de la cessió de la deute i del preu que el fons ha pagat per ella, comprar-se-la pel mateix import pel qual la va vendre el banc.

Cal tenir en compte, no obstant això, que no en tots els casos de cessions de crèdit es podrà exercitar el retracte. La jurisprudència posa una sèrie de condicions: per exemple que la quantia sigui clara, exacta i demostrable. Els deutors han de consultar amb advocats experts en Dret bancari que els assessorin sobre la possibilitat de plantejar la demanda al respecte.

Negociar amb el fons buitre

Quan es tracta de negociar amb el fons buitre, a la majoria dels deutors se’ls plantegen les següents dubtes:

  • Es pot negociar amb un fons buitre?

Encara que en un primer moment podria semblar impossible negociar amb aquest tipus de fons de capital risc, el cert és que, en moltes ocasions, pot resultar més fàcil negociar amb ells que amb l’entitat bancària que ens va concedir el préstec.
Això és així perquè són entitats capaces de negociar i adaptar-se millor a les condicions dels deutors. Suele ser, a més, més disposades a negociar dacions en pagament d’habitatges. Normalment, tenen facilitats per negociar la seva venda a tercers. Finalment, disposen d’un marge econòmic per negociar relativament ampli, al haver adquirit el dret de crèdit per un import baix.

L’altra cara de la moneda és la seva insistència en les seves reclamacions telefòniques. En ocasions, podríem qualificar-los com agressius, sobretot, a l’hora de reclamar préstecs personals al consum o préstecs no hipotecaris.

  • Com negociar amb un fons buitre?

Davant de tot, cal assumir que el fons buitre va adquirir, de l’entitat bancària, la deute que teníem amb ella contra la qual i que, per tant, té un dret de crèdit davant de nosaltres.
Per negociar amb ells, el més important és començar fent una proposta raonable de pagament de la deute. Una de les opcions preferides pels deutors sol ser la de pactar un ajornament dels pagaments deguts, en diverses quotes. Ara bé, normalment, els fons no estan interessats en aquest tipus d’acords, perquè endarrereixen l’eliminació d’un actiu “tòxic” i la cancel·lació de la deute, per la qual cosa, en molts casos, prefereixen perdre diners abans que pactar un ajornament de quotes, és a dir, oferir una quita important sobre el capital principal reclamat, i que el mateix es pagui en un o dos pagaments mensuals.

Si el fons coneix la mala situació financera del client, preferirà cobrar quant abans, per poca quantitat que sigui. La mala situació financera pot provar-se documentalment, a través de certificats de deute, ja sigui amb entitats públiques com privades.

Per aconseguir l’acord òptim per a cada client, recomanem que un advocat especialista en Dret Bancari pugui intervenir en totes les negociacions que es duguin a terme amb fons, així com la interposició de la demanda de diligències preliminars ja mencionada, que exercirà força en la negociació.

  • I, si ja existís un procediment judicial iniciat?

En moltes ocasions el deutor es troba que el fons buitre li reclama la deute a través d’un procediment judicial d’execució. En aquests casos, el més convenient seria oposar-se a la demanda d’execució fent les al·legacions pertinents. Es requerirà al fons perquè, si no ho ha fet, acrediti estar legitimant per exigir el pagament de la deute i indicar que volem exercir el dret de retracte abans exposat.
Evidentment, en la gran majoria de casos, el que interessa als deutors és suspendre aquests procediments d’execució. En el cas dels hipotecaris, acaben amb la subhasta de l’immoble. Això es pot aconseguir o bé presentant davant un altre jutjat una demanda de retracte i anunciant dita presentació en l’execució. Se sol·licita la suspensió.

També es podrà negociar amb el fons, en el qual cas, s’haurà de presentar un escrit conjunt (dels advocats del fons i dels del deutor) informant d’aquest acord al Jutjat de l’execució, perquè la suspengui.

D’altra banda, en ocasions, el banc pot haver iniciat el procediment i, posteriorment, el fons hagi adquirit la deute. En aquest cas, el mencionat fons haurà de personar-se en el procediment d’execució hipotecària i acreditar fehacentment la seva titularitat.

Podria arxivar-se el procediment d’execució, per falta de legitimació activa del fons, si el fons no presenta documentació acreditativa suficient. És important destacar que no serveix que aportin únicament un testament notarial de cessió, sinó que, a més, es necessita que aportin l’escriptura completa de cessió.

Aquesta nova normativa ofereix importants canvis per als deutors. Principalment, millores en la transparència i l’accés a la informació.

S’aplicarà a aquells crèdits subscrits a partir de l’1 de juliol de 2018 amb impagaments des del 28 de desembre de 2021.

Entre d’altres, haurà de notificar-se la cessió del crèdit amb un mes d’antelació, incloent (i) la data de l’operació, (ii) les dades de contacte del nou adquirent i administrador de crèdits i (iii) un desglossament detallat de la deute.

Adicionalment, hauran d’establir-se vies hàbils per negociar la liquidació de les deutes.

Author
Navas & Cusí Abogados
Article anterior Article següent