Un element important que mai s’ha de passar per alt en aquest aspecte és que el comprador no pot al·legar la seva disconformitat sobre la mercaderia entregada en qualsevol moment.
En la Convenció de Viena, i més concretament en els seus articles 38 i 39, es descriuen de manera detallada les obligacions del comprador pel que fa a la conformitat o no amb la mercaderia:
1. L’article 38 obliga el comprador a examinar o fer examinar les mercaderies en el termini més breu possible atenent les circumstàncies. L’examen podrà ajornar-se fins que aquestes hagin arribat al seu destí.
2. L’article 39 obliga el comprador a comunicar la seva disconformitat al venedor en un termini raonable i com a màxim en un termini de dos anys comptats des de la data en què les mercaderies es van posar efectivament en poder del comprador, llevat que aquest termini sigui incompatible amb un període de garantia contractual.
Si el venedor no efectua aquestes notificacions en els temps estipulats en la Convenció de Viena, sempre que el dret aplicable sigui aquesta Convenció, perd el seu dret a reclamar la seva falta de conformitat. La càrrega de prova en aquest cas recau en el comprador.
Pel que fa al mètode d’efectuar aquesta notificació, la Convenció no disposa de manera expressa que s’hagi de fer, per exemple, per escrit, per tant, s’ha d’entendre que és vàlid qualsevol mètode de comunicació. No obstant això, el que nosaltres recomanem és que s’utilitzi un mètode de comunicació “fehaciente” perquè així es pugui facilitar la prova en una hipotètica reclamació judicial, ja que la càrrega de prova recau sobre el comprador.
Ara bé, el fet que la Convenció de Viena estipuli que la notificació s’ha de fer en un temps raonable pot crear moltes controvèrsies, que al final serà el jutge de cada cas qui podrà analitzar les circumstàncies del cas concret per trobar l’equilibri just entre l’interès del comprador d’exercir els seus drets en cas de falta de conformitat amb la mercaderia i l’interès del venedor en una ràpida clarificació de les reclamacions referides a un contracte ja complert.
En aquest sentit, existeixen diverses sentències dels Tribunals espanyols que fixen els següents criteris per pronunciar-se sobre el temps raonable:
– La naturalesa de les mercaderies: Si, per exemple, els productes són pereceders, el temps raonable ha de ser molt més curt.
– L’obviositat sobre la falta de comunicació en el supòsit en què el defecte sigui evident.
– Les pràctiques comercials i usos existents entre les parts.
No s’ha de caure en l’error de confondre el termini que té el comprador per manifestar al venedor la seva falta de conformitat amb la mercaderia, així com la resolució del contracte, amb el termini de prescripció de l’acció per fer valer el seu dret davant dels Tribunals. Es tracta de dos terminis diferents i en aquest cas la prescripció no està regulada específicament en la Convenció de Viena, per tant, seria d’aplicació segons el Reglament Roma I sobre el dret aplicable, la llei del país amb el qual el contracte presenta els llaços més estrets. Així, per exemple, es va dictar en la Sentència del Tribunal Suprem número 2282/2020, donat que la maquinària venuda es va fabricar a Alemanya, per la qual cosa s’hauria d’adreçar al dret civil alemany pel que fa al tema de la prescripció de l’acció del comprador.
Per assegurar que les teves transaccions internacionals compleixin amb totes les normatives i evitar possibles reclamacions, és fonamental comptar amb l’assessorament adequat. Un advocat internacional pot guiar-te en cada pas del procés, garantint que tant la notificació com el contracte es gestionin correctament. A Navas & Cusí, estem aquí per oferir-te el suport legal que necessites en comerç internacional.