Actualment, les empreses inverteixen considerablement a formar els seus empleats, buscant no només millorar el seu rendiment, sinó també impulsar el seu desenvolupament personal i professional. Per això, cada vegada més empreses es preocupen per protegir-se legalment per evitar que, després de la finalització de la relació laboral, la informació i la formació adquirida per l’empleat beneficiïn una empresa competidora. No obstant això, no sempre s’acorda amb tots els empleats un pacte de “no competència”, ja que això implica una compensació econòmica durant la relació laboral, cosa que pot augmentar els costos laborals.
Pactes de no competència en contractes d’alta direcció
Els pactes de no competència són més comuns en els contractes d’alta direcció, els quals tenen una naturalesa mercantil i solen oferir un equilibri jurídic entre l’empresa i el treballador. A més del salari, aquests contractes poden incloure condicions addicionals, com compensacions en cas de terminació, remuneració en espècie o accions de l’empresa, així com un pacte de no competència després de la finalització de la relació laboral.
Raons per a un pacte de no concurrència
L’empresa considera que un directiu té accés a informació crítica que, si es fa servir per beneficiar una empresa competidora, podria afectar negativament la seva posició al mercat. Aquest coneixement, conegut com a “know-how”, pot incloure dades sobre clients, procediments interns, estadístiques o secrets industrials. La preocupació és que, si l’exdirectiu treballa per a una empresa rival, pugui aplicar tota aquesta informació a favor del seu nou ocupador.
Contingut del pacte de no concurrència
Un pacte de no competència ha d’establir clarament per a qui no es pot treballar. Això es pot delimitar especificant el sector (com automoció, telecomunicacions, alimentació, etc.) o fins i tot identificant empreses específiques que siguin competència directa.
Durada del pacte de no competència
No existeix un límit legal fix, ja que és un acord lliurement pactat entre ambdues parts. No obstant això, la jurisprudència estableix que un termini de fins a dos anys és raonable per evitar considerar-lo abusiu. A més, la compensació econòmica que l’empresa paga al directiu pel seu compromís de no competir ha de ser equivalent al que hauria percebut durant aquest període.
Incompliment del pacte de no competència
Si l’exdirectiu incompleix el pacte, l’empresa pot reclamar judicialment els danys i perjudicis causats. Si el contracte inclou una clàusula penal, es reclamarà l’import estipulat. Aquest import ha de ser proporcional al salari i les responsabilitats del directiu, ja que, en cas contrari, podria considerar-se abusiu. Si no hi ha clàusula penal, els danys i perjudicis hauran de ser justificats, considerant factors com el nou lloc de treball de l’exdirectiu i la seva relació amb la competència.
Absència del pacte de no competència
En cas que no existeixi un pacte de no competència, l’empresa que vulgui una compensació econòmica haurà de demostrar que l’exdirectiu està utilitzant el seu “know-how” en el seu nou treball. Si aquest coneixement no està protegit per mitjans legals, provar el seu ús pot ser difícil, i la possibilitat d’obtenir una compensació és limitada.
Per protegir la teva empresa dels riscos associats al “know-how” i la competència deslleial, és fonamental comptar amb un assessorament especialitzat. A Navas&Cusí, t’ajudem a establir els pactes de no competència més adequats per salvaguardar els teus interessos. Consulta amb un advocat mercantil per assegurar la protecció de la teva empresa i prendre decisions informades.
