L’embargament preventiu de vaixells s’ha convertit en una eina fonamental en l’àmbit del dret marítim internacional, especialment per a creditors que busquen assegurar el cobrament de deutes davant d’empreses estrangeres propietàries d’embarcacions. Espanya, per la seva estratègica ubicació geogràfica i les seves extenses costes, s’ha consolidat com una jurisdicció clau per a l’execució d’aquests embargaments.
Marc legal aplicable
Des de març de 2012, el règim legal aplicable a l’embargament preventiu de vaixells a Espanya està regulat principalment pel Conveni Internacional sobre l’embargament preventiu de vaixells, fet a Ginebra el 12 de març de 1999 (CEPB 99), complementat per la disposició final vint-i-sisena de la Llei d’Enjudiciament Civil espanyola. Aquest marc normatiu estableix un sistema unificat que s’aplica a tots els vaixells, independentment de la seva bandera, cosa que simplifica considerablement el procés per als creditors internacionals.
El concepte de crèdit marítim
El cor del sistema d’embargament preventiu de vaixells és el concepte de “crèdit marítim”. Segons l’article 1.1 del CEPB 99, un crèdit marítim és una reclamació que sorgeix d’una o diverses de les causes enumerades al conveni. Aquesta llista és exhaustiva i abasta una àmplia gamma de situacions relacionades amb l’operació i explotació comercial de vaixells.
Alguns exemples de crèdits marítims inclouen:
1. Danys causats per un vaixell, ja sigui per abordatge o d’una altra manera.
2. Pèrdua de vides o danys corporals esdevinguts a terra o a l’aigua, en relació directa amb l’explotació del vaixell.
3. Contractes relatius a la utilització o al lloguer del vaixell.
4. Contractes relatius al transport de mercaderies o de passatgers al vaixell.
5. Pèrdues o danys a les mercaderies i equipatges transportats al vaixell.
6. Avaria grossa.
7. Remolc.
8. Pilotatge.
9. Subministrament de productes o de material per a l’explotació o el manteniment del vaixell.
10. Construcció, reparació, equipament o despeses de dic del vaixell.
És important destacar que per sol·licitar l’embargament, n’hi ha prou amb al·legar l’existència d’un d’aquests crèdits marítims, sense necessitat de provar inicialment la seva existència o quantia, cosa que facilita enormement l’adopció ràpida de la mesura cautelar.
Limitacions en els vaixells embargables
El CEPB 99 introdueix certes limitacions quant als vaixells que poden ser objecte d’embargament. En general, només es pot embargar el vaixell al qual es refereix el crèdit marítim (conegut com a “offending ship”) o qualsevol altre vaixell propietat del deutor. Quan el deutor no és el propietari del vaixell, l’embargament només serà possible si el crèdit al·legat té la naturalesa de privilegiat, està garantit amb hipoteca naval, o es refereix a la propietat o possessió del vaixell.
Sol·licitud i competència judicial
Per obtenir l’embargament, el creditor ha de presentar la seva sol·licitud davant els tribunals espanyols competents, que seran els del port on es troba o s’espera que arribi el vaixell. En certs casos, es permet l’anotació de l’embargament al Registre de Béns Mobles com a alternativa a la immobilització física del vaixell.
Fiança del creditor
Un aspecte crucial del procés és l’obligació del creditor de prestar una fiança per respondre pels possibles danys i perjudicis que l’embargament pogués causar. Aquesta fiança actua com un contrapeso a la facilitat amb què es pot obtenir l’embargament, protegint al deutor d’embargaments injustificats o excessius.
Opcions del deutor després de l’embargament
Un cop decretat l’embargament, el deutor té diverses opcions:
Pot oposar-se a l’embargament al·legant el incompliment dels requisits establerts al CEPB 99.
Pot sol·licitar el levantament de l’embargament mitjançant la prestació d’una garantia suficient. Aquesta garantia permet la lliberació del vaixell i la continuació de les seves activitats comercials.
Competència judicial per al fons de l’assumpte
Un aspecte particularment rellevant per als creditors internacionals és la qüestió de la competència judicial per conèixer del fons de l’assumpte. El CEPB 99 estableix com a regla general que el tribunal que ordena l’embargament serà competent per resoldre sobre la reclamació principal, excepte que existeixi un acord entre les parts per sotmetre la disputa a un altre fòrum o a arbitratge. Aquesta disposició del forum arresti pot ser molt avantatjosa per als creditors, ja que els permet litigar en la jurisdicció on s’ha practicat l’embargament.
Exemple pràctic: Embargament d’un vaixell amb bandera de les Illes Marshall per deutes a una empresa grega
Per il·lustrar millor com funciona el sistema, considerem el següent escenari:
Un vaixell amb bandera de les Illes Marshall està atracat al port de Barcelona. Una empresa grega que va realitzar reparacions al vaixell fa uns mesos no ha rebut el pagament pels seus serveis. L’empresa grega desitja embargar el vaixell a Espanya per assegurar el pagament del seu deute.
Pas 1: Identificació del crèdit marítim
En aquest cas, el crèdit de l’empresa grega s’encadra perfectament a la categoria de “construcció, reparació, equipament o despeses de dic del vaixell” (article 1.1(l) del CEPB 99). Per tant, es tracta d’un crèdit marítim vàlid per sol·licitar l’embargament.
Pas 2: Sol·licitud d’embargament
L’empresa grega pot presentar una sol·licitud d’embargament davant els jutjats de lo mercantil de Barcelona, al·legant l’existència del crèdit marítim per les reparacions realitzades. No necessita provar en aquest moment l’existència o quantia exacta del crèdit, sinó simplement al·legar la seva existència i la causa que el motiva.
Pas 3: Competència judicial i aplicació del Conveni
Encara que el vaixell té bandera de les Illes Marshall i l’empresa creditor és grega, els tribunals espanyols són competents per decretar l’embargament perquè el vaixell es troba en un port espanyol. El CEPB 99 s’aplica independentment del pabelló del vaixell.
Pas 4: Prestació de fiança pel creditor
El tribunal exigirà a l’empresa grega que preste una fiança per cobrir els possibles danys i perjudicis que l’embargament pogués causar si resultés injustificat. La quantia d’aquesta fiança serà determinada pel jutge.
Pas 5: Decret de l’embargament
Si es compleixen tots els requisits, el jutge decretarà l’embargament del vaixell, cosa que implicarà la seva immobilització al port de Barcelona.
Pas 6: Opcions del deutor
El propietari del vaixell podrà:
Oposar-se a l’embargament al·legant que no es compleixen els requisits del CEPB 99.
Prestar una garantia (per exemple, un aval bancari) per alliberar el vaixell.
Pas 7: Procediment sobre el fons
L’empresa grega haurà d’iniciar el procediment sobre el fons de l’assumpte (la reclamació del deute) en el termini que determini el jutge. En principi, els tribunals espanyols seran competents per conèixer d’aquest procediment, llevat que existeixi un acord previ de submissió a altres tribunals o a arbitratge. En el cas, per exemple, que s’hagués signat un contracte entre les dues empreses amb expressa submissió jurisdiccional davant els Tribunals grecs, aquests últims seran exclusivament competents per conèixer sobre el fons de l’assumpte.
Conclusió
L’exemple il·lustra com el sistema d’embargament preventiu de vaixells a Espanya, basat en el CEPB 99, proporciona una eina efectiva perquè creditors internacionals puguin assegurar els seus crèdits marítims. L’amplitud del concepte de crèdit marítim i la relativa facilitat per obtenir l’embargament (sense necessitat de prova inicial exhaustiva) fan que sigui una opció atractiva per a molts creditors.
No obstant això, és crucial que els creditors siguin conscients dels requisits i limitacions del sistema, així com de la necessitat d’actuar amb rapidesa i comptar amb assessorament legal especialitzat. L’embargament preventiu de vaixells a Espanya pot ser una estratègia molt efectiva per a la recuperació de deutes en el complex món del comerç marítim internacional, sempre que s’utilitzi de manera adequada i responsable.