Blogosfera Navas & Cusí

El nostre bufet d'advocats Navas & Cusí amb seus a Madrid i Barcelona té caràcter multidisciplinari i amb una vocació internacional (seu a Brussel·les), està especialitzat en dret bancari, financer i mercantil.
Contacta amb nosaltres
Per garantir la qualitat i l'atenció personalitzada, atendrem amb cita prèvia presencial o videoconferència. No treballem a resultats.

És de sobres conegut que la professió d’influencer ha experimentat un gran auge en els últims anys. I, de la mateixa manera que el nombre de professionals del sector ha anat creixent, també ho ha fet la forma en què duen a terme la seva feina.

Aquests creadors de contingut que, en un inici, es dedicaven a promocionar productes a tercers, han començat cada vegada més a oferir serveis com assessoraments, cursos, col·laboracions o productes digitals. I, aquest canvi en el model de negoci, comporta uns canvis legals i fiscals que els professionals de la creació de contingut hauran de tenir en compte.

1.- Forma jurídica en la qual s’ha de constituir:

En primer lloc, l’influencer que es converteix en un prestador de serveis ha de triar la forma jurídica en què constituir-se, que pot ser o bé donar-se d’alta com a autònom, per a la qual cosa ha de donar-se d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA); o, per un altre costat, constituir una societat limitada. Si bé, al principi d’aquesta trajectòria, és recomanable donar-se d’alta com a autònom i, posteriorment, quan el negoci vagi creixent, ja constituir la societat limitada, per poder limitar la responsabilitat del creador de contingut, així com també beneficiar-se d’avantatges fiscals.

2.- Deures i obligacions tributàries:

El canvi d’activitat, com hem vist, comporta un canvi en la forma jurídica que, alhora, porta aparellades unes responsabilitats tributàries.
Així, en primer lloc, la prestació d’aquests serveis estarà subjecta a IVA, que normalment serà d’un 21%, i haurà de liquidar-lo trimestralment.

D’altra banda, si l’influencer decideix donar-se d’alta com a autònom, els ingressos que obtingui amb la seva activitat haurà de declarar-los com a rendiments d’activitats econòmiques en l’IRPF.

Finalment, tal com indicàvem en l’apartat anterior, per al cas en què el creador de contingut decidís constituir una societat limitada, en lloc de tributar per l’IRPF, els seus beneficis tributarien al tipus de l’Impost de Societats, que actualment és del 25%.

3.- Protecció de dades personals, propietat intel·lectual i drets d’autor.

El creador de continguts que passa a vendre serveis, freqüentment, manejarà dades personals de terceres persones, els seus clients, per la qual cosa, en aplicació del Reglament de Protecció de Dades i la Llei Orgànica de Protecció de Dades, ha de portar a terme un registre de com es tracten les dades personals dels seus clients; ha de, alhora, obtenir un consentiment per a la recopilació de les seves dades; si l’influencer crea una web on ofereix els seus serveis, haurà d’incloure un apartat on s’expliqui com seran tractats les dades dels clients.
Pel que fa a la propietat intel·lectual i els drets d’autor, són drets que, en aquest cas, protegeixen el propi creador de contingut i la seva feina. Els serveis que ofereix l’influencer, normalment, inclouen la creació de contingut atractiu i original, i ha de tenir en compte que posseeix uns drets d’autor sobre els mateixos, tant per explotar com per protegir les seves publicacions.

Per al cas que col·laborés amb tercers en la creació de qualsevol contingut, el recomanable seria que les parts formalitzessin un contracte especificant la titularitat dels drets d’autor.

Finalment, i per al cas en què el creador de contingut ofereixi els seus serveis sota una marca o logotip, també haurà de registrar els mateixos, per així evitar que altres persones puguin utilitzar-lo.

4.- La relació laboral del creador de contingut.

El creador de contingut, en la seva activitat laboral, es relaciona amb tercers, podent fins i tot arribar a contractar empleats. En aquest cas, complint amb la normativa, haurà de signar un contracte de treball amb els mateixos i donar-los d’alta a la seguretat social.
Una altra forma en què també és freqüent que es relacionin els influencers és a través de col·laboracions, per a les quals hauran de signar també un contracte.

5.- Quina responsabilitat té el creador de contingut?

En primer lloc, l’influencer, respecte a les seves publicacions i treball amb tercers, ha de tenir en compte que la publicitat que porti a terme no pot ser enganyosa ni deslleial.
No obstant això, això no obsta que puguin sorgir desavinences. El creador de contingut, per respondre en aquests casos, haurà de tenir prèviament contractat un assegurança de responsabilitat civil, que li cobreixi davant de possibles reclamacions futures.

Vist el que hem exposat, el canvi que estan portant a terme molts influencers és una oportunitat de negoci que, alhora, ha d’estar molt bé assessorada per advocats especialitzats en la matèria.

A Navas & Cusí, oferim assessorament legal especialitzat per influencers a tota Espanya, sent les seus principals a Madrid i Barcelona.

Des d’aquestes ubicacions, el nostre equip d’advocats mercantils a Madrid i Barcelona t’acompanya en aspectes legals i fiscals, estructura jurídica i propietat intel·lectual.

Confia en Navas & Cusí per protegir els teus interessos i donar suport al creixement del teu negoci, estiguis on estiguis a Espanya. Oferim un servei proper i eficient, adaptat a les necessitats dels creadors de contingut digital.

Author
Navas & Cusí Abogados
Article anterior Article següent