El més probable és que qualsevol de nosaltres, en algun moment de la vida, ja sigui en alguna conversa amb amics o fins i tot en alguna pel·lícula, o perquè per circumstàncies de la vida ens ha tocat viure’l en primera persona, la paraula “la legítima” l’hem escoltat alguna vegada en la vida. Amb la lectura d’aquest article volem aconseguir que aquesta paraula no solament et soni, sinó que sàpigues el seu significat i les seves implicacions.
Què s’entén per herència legítima?
En primer lloc hem de situar el concepte de legítima en el marc d’una herència, i normativament la podem trobar regulada en l’article 806 del Codi Civil, el qual s’expressa de la següent forma:
“Legítima és la porció de béns que el testador no pot disposar per haver-la reservat la llei a determinats hereus, anomenats per això hereus forçosos.”
La figura de l’hereu forçós
Com bé diu l’article 806 CC la legítima és aquesta part d’una herència que està reservada, que no es pot tocar ni disposar per a una altra cosa o persona que no siguin els hereus forçosos, i que l’única manera de deixar a aquests hereus forçosos sense la seva legítima seria, sempre que es complís alguna de les causes recollides en el Codi Civil, desheredándolos.
Pot haver-hi fins a 3 tipus d’hereus forçosos:
- Descendents: els fills són la primera opció, sense discriminar si són biològics o adoptats.
- Ascendents: mancant fills, en segona opció estan els pares.
- Cònjuge vidu o vídua: aquest tindrà sempre un dret d’usdefruit parcial sobre la legítima.
Càlcul de la legítima
Qualsevol especialista en la matèria, arribats a aquest punt indicarà que per a realitzar el càlcul de la legítima prèviament s’han de realitzar dos passos, que són la computació i posteriorment la imputació.
Tal com ens indica l’article 818 del Codi Civil la computació és la valoració de tots béns i drets del cabal hereditari i també de les donacions fetes pel causant, i per a realitzar aquesta valoració s’ha de determinar el valor de tots els béns i donacions que el causant va fer en vida, i acabar calculant la legítima global i la individual. La legítima es compon de dos terços, el de legítima estricta i el terç de millora, la qual cosa la legítima global. El seu càlcul es determina per dos terços de l’herència (legítima estricta +millora) en cas de descendents, i de la meitat de l’herència per als ascendents o un terç per a aquests si també concorre el cònjuge vidu.
És posible desheredar?
Sí que és possible desheredar a algú a qui li pertany una legítima, si així ho deixa establert mitjançant testament, i per les causes de desheretament indicades en el Codi Civil, concretament en els articles 852 a 855, així com les causes d’indignitat establertes en l’art. 756., que entre altres causes indica que són incapaces de succeir els que són condemnats en sentència ferma per atemptar d’alguna forma contra el causant o familiar. Una altra causa d’indignitat rellevant seria la d’obligar el testador a fer testament o canviar-lo amb amenaça, frau o violència.
Renúncia a la legítima
És possible renunciar a la legítima, però aquesta s’ha de produir sempre posteriorment a la defunció del causant, ja que tota renúncia realitzada anteriorment a la seva defunció pot ser nul·la. D’aquesta manera solament és vàlida la renúncia a la legítima que realitzin els hereus forçosos amb posterioritat a la defunció del causant, i el fan per si i pels seus descendents. Cal dir, que l’única forma que la renúncia sigui vàlida és fer-la davant notari. A més, la renúncia a la legítima produeix un clar efecte sobre el cabal hereditari per a aquells hereus forçosos que si accepten l’herència, ja que la part que li tocaria a l’hereu que ha renunciat a l’herència es reparteix equitativament entre els que si l’han acceptat la seva legítima.
L’herència legítima segons Comunitats Autònomes
És conegut per tots que la regulació i normativa en relació a successions i herències la podem trobar tant en el Codi Civil, com hem anat explicant, així com pel dret foral de determinades Comunitats Autònomes que tenen la seva regulació específica en aquesta matèria. Aquestes CCAA i les seves particularitats són:
- Catalunya: La legítima és 1/4 part de l’herència, incloent les donacions del testador. Aquesta correspon als fills per parts iguals i mancant aquests als pares. El cònjuge o parella de fet vidu no és legitimari, però poden reclamar la quarta vidual si es donen determinats requisits.
- Balears: A Mallorca i Menorca no són només els fills els legitimaris sinó que la legítima aconsegueix igualment als pares i al cònjuge vidu.
- País Basc: Són legitimaris els descendents en qualsevol grau i el cònjuge o parella de fet vidu per la seva quota usufructuària, en concurrència amb qualsevol hereu. Però, el causant pot triar entre ells a un o diversos i apartar als altres, de manera expressa o tàcita, sense haver de donar cap explicació.
- Navarra: La legítima navarresa consisteix en l’atribució formal a cadascun dels hereus forçosos de cinc sous «febles» o «carlines» per béns mobles i una robada de terra en les muntanyes comunes per immobles.
- Aragó: A Aragó només són legitimaris els descendents de manera que si una persona no té descendència pot fer amb els seus béns el que vulgui.
- Galícia: Correspon la legítima als fills i descendents de fills premuertos, justament desheretats o indignes; i el cònjuge vidu no separat legalment o de fet. Aquesta es conforma de la quarta part del valor de l’haver hereditari líquid que es dividirà entre els fills o els seus llinatges.
Des de Navas & Cusí com a advocats especialistes en Dret Civil i d’Herències podem assessorar-te i ajudar-te en l’acceptació o renúncia de la teva herència legitima, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el nostre formulari de contacte o si ho prefereix pot telefonar-nos al 915 76 11 50 o al 93 487 97 11.
