L’Estat espanyol no ha complert amb el deure transposició de la Directiva 2014/17/UE, de 4 de febrer, sobre els contractes de crèdit celebrats amb els consumidors per a béns immobles d’ús residencial i per la qual es modifiquen les Directives 2008/48/CE i 2013/36/UE i el Reglament (UE) nº 1093/2010 (d’ara endavant, DCCBI). D’acord amb l’article 43.1, la data límit per a la transposició era el 21 de març de 2016.
Incompliment del deure transposició de la Directiva 2014/17/UE
Certament, en l’actualitat àdhuc no ha transcendit notícia alguna sobre la realització d’un text oficial de transposició total o parcial de la DCCBI, amb el que tampoc es pot saber com es realitzarà la transposició a l’ordenament intern. A més, la situació política actual, amb la inestabilitat del nou Govern de l’Estat format pel Partit Socialista ens fa pensar que la seva principal preocupació no serà la transposició de directives europees. Així i tot, i afortunadament, la normativa bancària actual protegeix sobradament als consumidors.
L’objecte de la DCCBI és contenir sens dubte diferents disciplines i matèries diferents, que pot exigir als legisladors nacionals a traslladar-la no solament amb una única llei que reculli tot el seu contingut, sinó en lleis de diferent àmbits i fins i tot de diferent rang normatiu. La DCCBI s’ocupa dels contractes de crèdit, però no només es refereix principalment a la transparència bancària i financera, sinó que també regula matèries que són específiques del mercat bancari. Aquest marc tan ampli fa més difícil la seva correcta transposició ja que s’han de conciliar normes de diferents àmbits i rangs.
Per a la majoria, la DCCBI és una directiva més en la protecció dels consumidors, però en aquesta ocasió és específica per a la protecció enfront de bancs i entitats financeres quan es formalitza un contracte de crèdit per a l’adquisició de béns immobles d’ús residencial, tal com ho diu expressament el títol de la Directiva. Però des de fa temps ja són moltes les veus que critiquen la Directiva perquè no aconsegueix els objectius esperats en quant a la protecció integral del consumidor, almenys la protecció que calia esperar en la contractació de crèdits.
Efectes de la no transposició de la Directiva a la legislació interna
Com ja és sabut, l’Estat Español ja ha arribat a aquesta situació, i no ha complert la seva obligació de transposició de la normativa comunitària a la legislació espanyola, la qual cosa podria implicar que s’apliqués al nostre territori una norma contrària a la Directiva.
Existeixen dues opcions enfront del ja indicat incompliment, la primera seria la invocació de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, aconseguint així que el dret comunitari sigui totalment eficaç i que aquest incompliment en la transposició de l’Estat Español no provoqui un perjudici en els seus ciutadans. En aquesta jurisprudència el Tribunal ha anat reconeixent als particulars la possibilitat d’invocar la normativa que conté la directiva davant els jutjats espanyols, i també permet responsabilitzar a l’Estat incomplidor dels danys ocasionats pel retard en la transposició de la directiva.
Quant a la segona opció, com ja avançàvem, es tracta de la possibilitat de responsabilitzar a l’Estat incomplidor dels danys ocasionats pel retard en la transposició del dret comunitari, i entén el TJEU que aquesta reclamació és viable i es pot aconseguir una indemnització per danys si es compleixen tres requisits:
Que la llei vulnerada tingui per objecte atorgar drets als particulars, com ocorre en aquest cas.- Que aquesta vulneració de norma estigui suficientment especificada.
- Que existeixi una relació de causalitat directa entre la infracció de l’obligació que incumbeix a l’Estat i el dany sofert per les persones.
Davant la situació descrita, i arribat el cas que un ciutadà espanyol que hagi vist vulnerat algun dels seus drets que s’inclouen en la Directiva 2014/17/UE, de 4 de febrer, sobre els contractes de crèdit celebrats amb els consumidors per a béns immobles d’ús residencial, podria arribar a reclamar els danys causats per la no transposició de la Directiva. És per això, que des de Navas & Cusí Advocats, com a despatx especialitzat en dret bancari i de la Unió europea, podem assessorar-li i acompanyar-li tècnicament en cas de trobar-se en una situació com aquesta.
