En els últims anys, en tot allò referent al Dret Bancari, ha estat habitual i freqüent que aparegués en els mitjans de comunicació notícies sobre sentències en les quals el jutge declara la nul·litat de clàusules abusives de préstecs hipotecaris, clàusules com la terra o limitació del tipus d’interès, el venciment anticipat, o més recentment, la de despeses de formalització de la hipoteca.
En aquest cas volem parlar de com deixar de ser avalista d’un préstec hipotecari i evitar així que el banc pugui executar el préstec contra els avalistes si el deutor ha deixat de pagar.
Drets de l’avalista hipotecari
Un dels casos més habituals en la subscripció de préstecs hipotecaris és el de la parella jove que vol comprar el seu primer habitatge per anar-se a viure junts. En aquests casos les entitats financeres sol·licitaven (i ho segueixen fent) més garanties que el propi habitatge que s’està hipotecant, i és allí quan es proposava introduir en el préstec als pares o als sogres com a avalistes de la seva hipoteca.
Quan signem una fiança, aval o garantia, un consumidor mitjà ben informat creurà que haurà de respondre en cas que no ho faci el deutor principal. Però el problema està quan es constitueix una fiança solidària, que és el tipus de fiançament que se sol signar en un alt percentatge d’ocasions. El fiador solidari el que està fent és renunciar als beneficis d’excussió, divisió i ordre, amb el que no és un simple avalista, sinó que es converteix en l’autèntic deutor i es col·loca en la mateixa situació que el deutor principal.
Sóc avalista i el deutor no vol pagar
En un major nombre de casos es dóna la situació que els deutors de la hipoteca sí volen pagar la quota mensual, però les circumstàncies de crisi econòmica dels últims anys han portat a molta gent a no poder fer front a les quotes del préstec, amb el que això ha derivat en que els bancs han fet efectiva aquesta clàusula de fiançament o aval que fins al moment tan inadvertida havia passat.
En la majoria d’escriptures de préstec hipotecari analitzades pels advocats de Navas & Cusi, en la clàusula que es refereix al fiançament, es fa renunciar als drets d’excussió, divisió i ordre de la hipoteca. Amb això l’entitat financera està fent renunciar als avalistes a un dret que tenen, i solament per això ja és motiu per iniciar una reclamació judicial sol·licitant la nul·litat d’aquesta clàusula per abusiva.
Poden embargar-me la casa si jo no sóc el deutor?
És possible que pugui ocórrer, però per a això ha de donar-se la circumstància de ser avalista solidari i haver renunciat als beneficis de divisió, excussió i ordre, la qual cosa significa que el banc pot exigir el deute pendent al fiador o avalista fins i tot abans que al deutor. En aquest cas, el fet que l’entitat financera acabi embargant l’habitatge de l’avalista dependrà de moltes circumstàncies, però l’important és que si es rep una reclamació del banc s’acudeixi ràpidament a un professional especialitzat en Dret Bancari que pugui assessorar-los, ja que solament d’aquesta manera es podrà evitar aquest embargament per part de l’entitat.
Com sortir d’avalista d’una hipoteca
El motiu pel qual se sol·licita la nul·litat per abusiva de la clàusula d’aval a càrrec dels pares del prestatari és que, aquests no van anar degudament informats de la renúncia inclosa en la clàusula, als beneficis d’excussió, divisió i ordre (que determinen que han d’esgotar-se els béns del deutor abans d’acudir als del fiador), no havent pogut negociar individualment tal renúncia, havent estat la clàusula imposada per l’entitat financera.
Les entitats financeres, no obstant això, quan reben les demandes judicials per la nul·litat de l’aval, solen defensar-se al·legant que la renúncia dels beneficis per part dels fiadors és una característica del contracte de fiança, tractant-se d’una clàusula usual que generalment se subscriu en els contractes per donar una major garantia al fiançament, sent, per tant, una clàusula perfectament vàlida, i que a més, els avalistes són sempre convenientment informats, no trobant-nos davant una imposició de renúncia de drets. En aquest tipus de reclamacions té especial rellevància l’acreditació de la falta de transparència en la subscripció de l’aval per part de l’entitat financera.