Blogosfera Navas & Cusí

El nostre bufet d'advocats Navas & Cusí amb seus a Madrid i Barcelona, té caràcter multidisciplinar i amb una vocació internacional (a Brussel·les), està especialitzat en dret bancari, financier i mercantil
Contacta amb nosaltres
Si prefereix contactar amb nosaltres de forma ràpida i còmoda pot fer-ho directament en els nostres telèfons de contacte. Tenim diverses oficines a la seva disposició:

Els drets fonamentals a Espanya, es troben regulats en el Títol I de la Constitució Espanyola, si bé diverses organitzacions internacionals disposen del seu propi catàleg de drets fonamentals o drets humans. Basta sobre aquest tema citar la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea o la Declaració Universal de Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides, organitzacions totes dues de la qual forma part l’Estat Espanyol.

Què són els drets fonamentals?

Els drets fonamentals son aquells drets inherents a la persona. És a dir, són drets inviolables, inalienables i irrenunciables, pertanyent a tota persona per la seva dignitat, de tal forma que les persones, i els poders públics, que actuen sempre sotmesos a la Llei, han de respectar-los en tot cas, configurant-se aquests drets, per tant, com un límit a l’actuació d’aquells.

Quins són els drets fonamentals?

Com dèiem, els drets fonamentals es regulen en el Títol I de la Constitució Espanyola, sota la rúbrica “Dels drets i deures fonamentals”, la regulació dels quals s’origina amb el reconeixement de la dignitat humana (article 10), com a pressupost bàsic de subjecte amb uns drets inviolables que li són inherents.

La regulació prossegueix en el Capítol Primer de l’indicat Títol, en el qual es comprenen els articles 11 a 13, que són disposicions relatives al dret a la nacionalitat espanyola i als drets dels espanyols i estrangers, asseient-se el principi bàsic de la igualtat de principis entre els uns i els altres (amb l’excepció del dret de sufragi), així com es comprèn la regulació de la majoria d’edat, fixant-se en 18 anys.

Drets i llibertats en els drets fonamentals de la Constitució

Així les coses, és amb el Capítol Segon (“Drets i llibertats”) en el qual s’inicia la regulació dels drets fonamentals pròpiament dits. La seva regulació té lloc a partir de l’article 14 (dret o clàusula d’igualtat, prohibint-se la discriminació per raons de raça, sexe, edat, religió o altres circumstàncies) i a partir d’aquí, la regulació se subdivideix en dues seccions, la primera de les quals anomenada “dels Drets fonamentals i de les llibertats públiques”, regulada entre els articles 15 a 29, i la segona, “Dels drets i deures dels ciutadans”, la regulació dels quals s’estén entre els articles 30 i 38.

Per a entendre l’abast de la regulació dels drets fonamentals i la seva naturalesa, podem diferenciar-los en tres àmbits, en funció de l’esfera en la qual actuïn:

  • En l’esfera personal: Dret a la vida, al matrimoni, a la propietat.
  • En la de l’àmbit públic: Igualtat davant la llei, llibertat d’expressió, dret a la informació.
  • En la de l’àmbit socioeconòmic: Educació lliure i gratuïta, llibertat de sindicació, dret a la vaga.

Aquesta subdivisió en dues seccions dels drets previstos en el Capítol Segon no és una qüestió fútil. Així, tots els drets previstos en aquest capítol vinculen als poders públics i poden ser regulats per Llei, que ha de respectar el seu contingut essencial. És a dir, que cualquer regulació que no respectés el seu nucli seria contrària a la Constitució.

Però a partir d’aquí, només els drets reconeguts en la Secció Primera del Capítol Segon gaudeixen de dues garanties fonamentals:

  • El procediment preferent i sumari: És a dir, un procediment que ha de tramitar-se davant els Tribunals amb caràcter prioritari i que versa únicament sobre la protecció del dret fonamental).
  • El recurs d’empara: Aquest últim consisteix en un recurs, del qual coneix el Tribunal Constitucional, i que pot exercitar-se davant aquest òrgan per al restabliment o preservació d’un dret fonamental, quan s’han esgotat totes les vies de recurs ejercitables davant la jurisdicció ordinària. De fet, i per a ser més exactes, el seu exercici és possible tant contra decisions judicials, com contra decisions parlamentàries i governatives i administratives.

La protecció dels drets fonamentals en la Constitució Espanyola

Per això, probablement els drets fonamentals pròpiament dits són els que es troben regulats entre els articles 14 a 29 de la Constitució Espanyola, entre els quals es reconeixen els següents drets: dret o clàusula general d’igualtat, dret a la vida i a la integritat física i moral, llibertat ideològica, llibertat religiosa, dret a la llibertat i a la seguretat, drets a l’honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, inviolabilitat del domicili, dret a lliure residència i circulació pel territori espanyol, i a sortir d’aquest, llibertats d’expressió, de producció i creació literària, de càtedra, i de comunicació i llibertat d’informació, drets de reunió, de manifestació i d’associació, dret de sufragi actiu i passiu, dret a la tutela judicial efectiva i a la prohibició d’indefensió, principi de tipicitat d’accions o omissions que impliquin sanció penal o administrativa, orientació de les penes privatives de llibertat a reeducació i reinserció social, prohibició de Tribunals d’Honor, dret a l’educació i llibertat d’ensenyament, sent l’ensenyament bàsic obligatori i gratuïta, drets de sindicació i vaga i dret de petició individual i col·lectiva.

Drets i deures fonamentals

Entre la secció Segona es comprenen altres drets i deures, com l’estipulació d’un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progresisividad, el dret a la propietat privada, el deure i el dret al treball, el reconeixement a la llibertat d’empresa, el dret a un matrimoni amb igualtat jurídica, o la negociació col·lectiva, entre altres. També es comprèn l’objecció de consciència, a la qual amb caràcter excepcional, la Constitució permet l’exercici del recurs d’empara per a la seva protecció, malgrat no trobar-se regulat en la Secció Primera.

Però a més de tot el catàleg de drets abans referits, en el Capítol Tercer es regulen els principis rectors de la política social i econòmica, que sense configurar-se com a drets com a tals, han d’informar la legislació, la pràctica judicial i en general, l’actuació dels poders públics. Alguns exemples són: accés a la Seguretat Social, protecció de la família, polítiques que garanteixin formació i readaptació professionals, dret a la protecció a la salut o dret a habitatge digne.

Des de Navas & Cusí Advocats i com a experts en Dret Constitucional i Comunitari, podem assessorar-lo en el que resulti del seu interès sobre quantes qüestions se li presentin en relació amb la tutela dels drets fonamentals. Pot contactar-nos emplenant el formulari de contacte o si ho prefereix por telefonar-nos al 915 76 11 50 o al 93 487 97 11.

Article anterior Article següent