Contractes civils i contractació civil

Qui pot fer un contracte?

És important destacar que no tothom pot per dur a terme un contracte, hi ha certes limitacions, o condicions que, si són sobrepassades, el contracte pot arribar a ser declarat com a nul.

Hi ha un terme en dret que és la “ capacitat ”, i que és important en aquest punt, ja que aquesta es refereix a l’aptitud o idoneïtat d’una persona per subscriure un contracte.

El contracte només pot ser vàlid si les persones que el duen a terme tenen capacitat legal per contractar.

A aquesta capacitat hi ha unes limitacions bàsiques, quines són que les persones que ho realitzin han de ser majors de 18 anys; si són menors de 18 anys, han d’estar legalment emancipats, o tenir entre 16 i 18 anys, però comptar amb una autorització dels seus pares o tutors legals.

El contracte ha de tenir alguna característica legal?

La resposta és sí.

El primer que hi ha d’haver perquè se celebri un contracte és consentiment entre les parts, el qual ha de ser donat lliure i voluntàriament, és a dir, sense coacció, ja que en cas contrari el consentiment podria ser declarat nul.

És important destacar que la creació d’un contracte genera tant obligacions com drets entre els seus integrants.

Quant a la forma del contracte, aquest es pot fer tant de forma oral, com de forma escrita. Si bé, és recomanable , sempre que es pugui, que el contracte es faci de forma escrita, en què es puguin recollir tots els termes i condicions del mateix, que quedin els pactes regulats de manera clara i inequívoca, ja que, de cara a un conflicte posterior, sempre serà més fàcil provar que hi ha hagut un incompliment contractual d’una de les parts, si les característiques del contracte estan ben definides per escrit.

A més, cal destacar que, perquè existeixi el contracte, ha de tenir també com a característica que l’ objecte del mateix, és a dir, el dret o prestació, sigui cert, que existeixi, i sigui legal, així com que aquest estigui determinat i descrit.

En cas de no donar-se les característiques del contracte, aquest, com ja avançàvem, pot ser declarat nul .

Quina responsabilitat tinc quan signo un contracte?

Quan una o més persones signen un contracte, la funció o obligacions de cadascú han d’estar recollides en aquest, i s’han de complir, ja que altrament, l’altra part, podria reclamar uns danys i perjudicis , en base a les característiques (anteriorment descrites) del contracte.

Què passa si una de les parts incompleix el contracte?

Pot ser que, durant la vida del contracte, una de les parts incompleixi amb les obligacions que hi venien contingudes, i ens trobaríem llavors davant d’un incompliment contractual .

Recordem que el contracte suposa un compromís que general obligacions entre les parts, i si aquestes són incomplertes, la part que es veu afectada per aquest incompliment, té dret a exigir que se’ls rescabali.

Per a aquests casos, tal com avançàvem, és convenient que el contracte s’hagi dut a terme de forma escrita, on es reflecteixin totes les obligacions de les parts.

Com puc aconseguir que se m’indemnitzi per un incompliment contractual?

Hi ha diverses maneres de poder exigir a l’altra part que compleixi amb allò que s’ha recollit i pactat en el contracte.

La primera forma, i menys agressiva, seria arribar a una solució, o acord, extracontractual , quina seria també la més ràpida i menys costosa.

En aquest sentit, a banda de fer-ho de forma amistosa, perquè tot quedi documentat, recomanem que a la part que ha incomplit se li remeti un burofax amb justificant de recepció, ja que, si aquesta via no prospera, aquest burofax ens serviria de prova de cara al procediment judicial.

Hi ha una solució intermèdia, abans d’acudir a la via judicial, que és recórrer a un procediment de mediació , i per al cas en què les dues parts vulguin solucionar el conflicte però no aconsegueixin posar-se d’acord, per a la qual cosa necessitaran un tercer imparcial: el mediador.

Per acudir a la mediació, sí que és important que les parts del contracte hi acudeixin de manera voluntària, ja que en cas contrari aquesta forma de resolució de conflicte quedaria del tot descartada.

Finalment, si els dos mecanismes anteriors fallen, perquè no hi ha prou acord entre les parts, l’única solució possible és acudir a la via judicial .

Per això, la part que s’ha vist afectada haurà d’interposar una demanda judicial, sol·licitant una indemnització per danys i perjudicis causats per incompliment contractual.

Aquest procediment judicial pot ser verbal o ordinari, depenent de la quantia de la indemnització que es reclami.

Per interposar aquesta demanda és preceptiva la intervenció d’advocat i procurador.

Què passa quan hi ha un conflicte per un contracte internacional?

La societat cada cop està més globalitzada, i els acords i contractes internacionals són cada cop més freqüents entre la població, sent que, amb el pas del temps, també poden sorgir conflictes i desacords entre les parts en aquests casos.

La primera fórmula per a la resolució de conflictes derivat d’un contracte internacional és avançar-nos i establir al mateix contracte clàusules que ajudin, a futur, a determinar com es resoldran aquests problemes que puguin sorgir.

Una de les clàusules més importants que han d’estar incloses en un contracte internacional, de cara a futurs conflictes, és definir el tribunal que haurà de resoldre sobre aquest, així com el país.

Si bé, per resoldre aquests conflictes, la primera via que existeix és l’amistosa, i quan la mateixa falla podem acudir a la conciliació, mediació, arbitratge o, finalment, als tribunals judicials.

Tant la conciliació com la mediació, tal com vam veure anteriorment, són mecanismes extrajudicials i voluntaris, els quals per a aquest tipus de conflictes solen ser els menys utilitzats, sent els més freqüents l’arbitratge internacional i acudir als tribunals de justícia.

Les diferències entre aquests dos últims són, d’una banda, acudir a la via judicial sol ser un procediment força més lent que l’arbitratge; en el cas de la via judicial, si no estem dacord amb la sentència dictada, podem interposar recursos, si bé, en el cas de larbitratge, el laude no és recurrible, excepte el recurs de revisió, però només actua en situacions molt excepcionals , la qual cosa pot tant perjudicar-nos com beneficiar-nos, però és força més arriscat.

I en cas de conflicte en un contracte a l’àmbit europeu?

Per al cas que els conflictes contractuals es donin dins de la Unió Europea, tenim com a referència per a la resolució dels mateixos Reglament Roma I, el qual té rang de llei i és d’aplicació directa, i ens ajudarà a saber per quines normes hem de regir-nos, el país, el tribunal, etc.

Si bé, el que és fonamental en tots aquests casos descrits amb anterioritat, és en el moment en què sorgeix qualsevol tipus de conflicte contractual, ja sigui d’àmbit nacional, europeu o internacional, comptar amb advocats especialitzats en dret civil, mercantil i societari, així com que siguin advocats internacionals.

A Navas & Cusí Advocats, treballen advocats especialitzats en l’àmbit mercantil, així com comptem amb seu a diferents punts d’Espanya, Europa, Amèrica i Àsia, i amb una gran experiència tant en dret comunitari com internacional. Per això, si teniu un problema en contractació, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.