Blogosfera Navas & Cusí

El nostre bufet d'advocats Navas & Cusí amb seus a Madrid i Barcelona, té caràcter multidisciplinar i amb una vocació internacional (a Brussel·les), està especialitzat en dret bancari, financier i mercantil
Contacta con nosotros
Si prefiere contactar con nosotros de forma rápida y cómoda puede hacerlo directamente en nuestros teléfonos de contacto. Tenemos varias oficinas a su diposición:

Per mitjà de la institució de l’herència, aquells subjectes designats com a hereus en testament, o a falta d’aquest, aquells cridats a heretar per Llei, adquireixen, si accepten l’herència, el patrimoni de la mateixa, o sigui, tot el conjunt de bens y drets de la persona morta, però també tots els deutes y obligacions de la mateixa, havent-se de respectar en tot cas aquelles disposicions testamentàries i/o legals respecte a les legítimes i els llegats.

Mentre tal herència no s’ha acceptat ni s’ha rebutjat, la mateixa es troba jacent, configurant-se com un patrimoni sense personalitat jurídica que ha de ser administrat per qui correspongui, en virtut de disposició testamentària, o en defecte d’això, pel que es disposa en la Llei.

L’Adquisició d’accions per herència

El nostre equip d’advocats especialitzats en herències i successions rep consultes respecte al cas que l’herència contingui accions d’una societat, a continuació desenvoluparem les més comunes:

Valoració de particions en les accions a heretar d’una societat

Entre aquests béns, pot donar-se el cas d’heretar-se accions o participacions socials d’una societat. Aquestes accions, com qualsevol altre bé, dret o obligació, han de valorar-se a l’efecte de determinar el cabal relicte de l’herència. Cal tenir en compte, en aquest punt, que l’hereu responsable de totes les càrregues de l’herència respon d’aquestes, no sols amb els béns d’aquesta, sinó també amb els seus propis, excepte quan aquesta acceptació es produeixi a benefici d’inventari, i en aquest cas es respondria d’aquestes càrregues únicament amb els béns de la pròpia herència.

Arribats a aquest punt, es troba necessari determinar quin valor s’atribueixen a les accions o participacions socials objecte d’herència. I sobre aquest tema, hi ha qui pugui pensar a valorar-les en el seu valor nominal, és a dir, el valor que tingui cada acció segons l’import resultant de dividir el capital social de l’empresa pel nombre de participacions o accions.

No obstant això, per a dur a terme una correcta valoració ha de tenir-se en compte el seu valor comptable, la qual cosa resulta íntimament vinculat a la situació en la qual es trobi l’empresa, i molt en particular, als resultats que hagi experimentat la societat en els últims anys. Al cap i a la fi, resulta lògic que, encara que dues societats tinguin el mateix capital social, les accions de cadascuna d’aquestes entitats mercantils no tindran el mateix valor si, per exemple, una societat ha generat grans beneficis i una altra presenta un balanç negatiu.

El que resulta clar és que les accions o participacions socials han de valorar-se en la seva justa mesura, tenint en compte els resultats de la societat, la seva evolució, la capacitat de generar beneficis… Cal tenir en compte que aquesta valoració pot tenir un important impacte en el vessant fiscal, és a dir, a l’efecte d’Impost de Successions. I per això, pot acudir-se a un gestor o assessor, si bé en el cas de les accions cotitzades, podria acudir-se al valor de la seva cotització en Borsa al temps de produir-se la delació.

D’altra banda, també pot ocórrer que els cridats a heretar siguin diverses persones, i en aquest cas haurà de procedir-se a la partició de l’herència, i determinar, en aquest cas, com es reparteixen les accions que formen part del conjunt de béns de l’herència. Aquesta partició pot efectuar-se pel testador, o pels propis hereus, i en aquest cas, bé de mutu acord, bé per comptador-partidor designat pel Jutge, mancant aquell.

Repartiment d’accions en una herència

El repartiment de les accions en l’herència pot donar lloc a unes certes problemàtiques entre els hereus. Un d’aquests problemes pot donar-se si es dóna el cas que s’hereten una part indivisa d’aquestes accions juntament amb altres hereus, la qual cosa de ben segur pot ocasionar diversos conflictes entre els mateixos a l’hora de prendre decisions relatives a la venda de les accions, etc. Sobre aquest tema, l’article 126 de la Llei de Societats de Capital estableix que:

“En cas de copropietat sobre una o diverses participacions o accions, els copropietaris hauran de designar una sola persona per a l’exercici dels drets de soci, i respondran solidàriament enfront de la societat de quantes obligacions es derivin d’aquesta condició.”

Per això, lo ideal és que en la partició de l’herència es procedeixin a efectuar lots, destinant-se en cadascun dels mateixos l’exclusiva titularitat de les accions que corresponguin a cada hereu.

Però és que a més, cal tenir molt en compte que la tinença o titularitat de les accions no sols dóna dret als drets econòmics inherents a aquestes, sinó també als corresponents drets polítics, com ara participar en les assemblees, drets de vot, etc. En aquest sentit, la distribució de les accions entre diversos hereus pot resultar especialment significativa en empreses familiars, perquè un repartiment desigual d’aquelles pot comportar el control de l’empresa en favor dels uns o els altres hereus, la qual cosa podrà ser estimat, o no, pel testador.

Ara bé, eventualment podria ocórrer que en els estatuts de la societat s’estableixi el dret d’adquisició preferent per als socis, el qual prevaldria sobre el dret a heretar les accions si els restants socis decidissin exercitar aquest dret.

Herència d’accions per usufructe

En un altre ordre de coses, pot ocórrer que l’herència de les accions es produeixi, no en qualitat de titular o propietari d’aquestes, sinó en qualitat d’usufructuari. Això bé pot ocórrer per haver-ho disposat així lliurement el testador, o fins i tot per les regles de successió intestada (és a dir, successió sense testament), per les quals els hereus són els fills del mort, però el cònjuge gaudeix de l’usdefruit vidual, és a dir, el poder gaudir de les coses i dels seus fruits, que en el cas de les accions es particularitzarien en l’obtenció de dividends.

Així, tal com ens indica l’article 127 de la Llei de Societats de Capital

“L’usufructuari tindrà dret a percebre els dividends acordats per la societat durant l’usufructe.”

 No obstant això, el nus propietari (l’hereu) és qui conserva la condició de soci i, per això, és qui pot exercitar els drets polítics inherents a aquesta condició. Amb això, pot donar-se el cas que sigui precisament aquest hereu qui adopti, en l’exercici de tals drets polítics, votacions contràries a la distribució de dividends entre tots els socis mentre duri l’usufructe vidual.

Venda d’accions adquirides per herència

En el cas de venda d’accions adquirides per herència, es tributa via IRPF per la plusvàlua. És a dir, prenent en consideració, com a base, la diferencia ens el valor de l’acció al temps de la defunció i el valor de la mateixa al temps de la seva venda.

Article anterior