Per Swap o contracte de permuta financera s’entén aquell contracte subscrit pel client amb la seva entitat bancària, pel qual pacten l’intercanvi de fluxos monetaris. D’aquesta forma, i durant el temps de vigència que es pacti, una de les parts haurà d’abonar a l’altra part una liquidació l’import de la qual dependrà d’una sèrie d’elements o circumstàncies, i que poden ser una taxa d’interès, el preu de determinats productes, una taxa de canvi, etc.
Jurisprudencialment es considera un producte complex i derivat, per la qual cosa l’entitat bancària que el comercialitzi no sols ha de complir amb les obligacions formals que la normativa de valors li imposa, sinó també complir de manera material amb tots els deures d’informació i diligència perquè el client bancari (sigui consumidor o no) pugui ser coneixedor de totes les característiques i riscos del producte.
Swaps de tipus d’interès
Un dels swaps més comuns és el de tipus d’interès. Es tracta d’una modalitat de permuta financera per la qual les parts fixen un import nominal fictici, comunament anomenat nocional, i que es pren com a referència o base per a fixar l’import de les liquidacions que es reportin. D’aquesta forma, cadascuna de les parts s’obliga a abonar a l’altra, en la periodicitat establerta, una quantitat de diners fixada sobre la base d’un tipus d’interès.
Un exemple típic és aquell en què el client bancari s’obliga a pagar un tipus d’interès fix en cadascun dels venciments establerts, mentre que l’entitat bancària paga un tipus d’interès variable. Es tracta d’un producte bancari que pot subscriure’s de manera autònoma i independent, com a mer producte d’especulació, si bé la seva subscripció sol anar precedida de la signatura d’un contracte de préstec hipotecari, o comercialitzar-se en empreses que manegen un alt risc creditici en forma de préstecs concedits referenciats a un tipus d’interès variable.
I, en tal cas, quina és la finalitat d’aquest producte bancari?
Minimitzar els riscos als quals s’exposen els clients bancaris quan s’obliguen a pagar en un o diversos préstecs un interès variable. D’aquesta forma, si els tipus d’interès baixen, el client bancari haurà d’abonar menor quantitat d’interessos en cadascuna de les amortitzacions que vagin vencent en els contractes de préstec, si bé ocorrerà que tal baixada li repercutirà negativament pel que fa a les liquidacions del swap. Si, per contra, els tipus d’interès pugen, això perjudicarà els clients en totes aquelles operacions creditícies referenciades a tipus d’interès variable, però en canvi li repercutirà de manera positiva en la permuta.
És per això que aquest tipus de contracte se sol comercialitzar a manera de “assegurança” de cobertura enfront de les hipotètiques pujades d’interès. No obstant això, en realitat els swaps són productes d’alt risc i que no sempre s’ajusten a les necessitats del client bancari. La mala praxi amb la qual sovint han actuat les entitats s’ha traduït en el fet que aquestes han supeditat la concessió de préstecs a la contractació de swaps que aparellaven un alt risc, o el que encara és pitjor: que es comercialitzessin com a “assegurança” enfront de les pujades d’interès en un moment (anys 2006-2008) en el qual les entitats eren coneixedores que els tipus d’interès anaven a descendir de manera abrupta i que, malgrat que inicialment les liquidacions podrien ser favorables als clients, acabarien per poder ocasionar un important perjudici en concepte de liquidacions negatives per a aquests.
Però, a més, els riscos aparellats als swaps no sols es limiten a les liquidacions negatives que puguin derivar-se en perjudici del client bancari en el pitjor dels escenaris. També es materialitza en els elevats costos de cancel·lació anticipada del swap, un extrem que les entitats bancàries solen ocultar en col·locar el producte bancari. Totes elles són raons de pes per les quals existeixen abundants sentències judicials que han declarat la nul·litat d’aquests contractes o que hagin condemnat a les entitats bancàries a indemnitzar als clients bancaris en concepte d’incompliment de les seves obligacions de lleialtat, informació i diligència.
Amb tot, també són freqüents modalitats de swap en la qual totes dues parts s’obliguin a pagar un tipus d’interès variable: per exemple, Euribor a 3 mesos contra #Euribor a 12 mesos. Sigui com sigui, l’entitat ha d’informar en tot cas dels riscos aparellats al contracte i actuar en tot moment amb diligència, conformement a la bona fe i amb la deguda transparència bancària.
Swaps en divises
Un altre tipus de swap al qual habitualment acudeixen els agents econòmics és el swap en divises. En aquest cas, les parts acorden un intercanvi de divises (sigui amb referència a un principal i/o a un interès) per a cobrir el risc de divises, sent un producte que pot ser adequat per a empreses que operin amb diversa tipologia de divises o que vulguin cobrir-se enfront del sempre volàtil mercat de divises.
Altres tipus de swaps
Malgrat que els swaps de tipus d’interès i els swaps en divises són els més comuns en el mercat bancari, existeixen altres modalitats que també convé destacar. Una d’elles és el swap de matèries primeres, pel qual una part paga un preu unitari fix per una certa quantitat de matèries primeres, mentre que l’altra li paga a la primera un preu variable per aquestes matèries.
Un altre tipus de swap és el d’índexs borsaris, pel qual s’intercanvia el rendiment del mercat dels diners pel de un mercat borsari, de tal forma que la seva finalitat, més enllà de la que pugui donar-se amb una finalitat merament especulativa, es concreta en la cobertura dels riscos de l’evolució borsària.
A Navas & Cusí Advocats i com a especialistes en dret bancari, podem assessorar-lo en quantes qüestions se li plantegin en matèria de contractació bancària i en particular, en tot el referent a la nul·litat de contractes de permuta financera. Posi’s en contacte amb nosaltres emplenant el nostre formulari de contacte o telefonant al 915 76 11 50.
> Llegeix més noticies de Mala Praxi Bancària en el nostre blog
