Blogosfera Navas & Cusí

El nostre bufet d'advocats Navas & Cusí amb seus a Madrid i Barcelona té caràcter multidisciplinari i amb una vocació internacional (seu a Brussel·les), està especialitzat en dret bancari, financer i mercantil.
Contacta amb nosaltres
Per garantir la qualitat i l'atenció personalitzada, atendrem amb cita prèvia presencial o videoconferència. No treballem a resultats.

A Navas & Cusí, som advocats experts en fiscalitat de l’empresa família r, a causa de la trajectòria professional dels nostres advocats, els quals han intervingut en múltiples assessoraments per optimitzar fiscalment aquest tipus d’empreses, la tributació dels seus socis i els relleven generacionalment.

Requisits d’accés per a l’exempció fiscal d’empresa familiar

Tal com comentem al nostre article de novembre, complir els requisits exigits per la llei per poder tenir el “segell” d’empresa familiar i que els socis i les futures generacions puguin estalviar-se un 95% a l’IRPF, Impost sobre Patrimoni i Impost sobre successions i Donacions, és crucial. En aquest sentit tal com citàvem en aquesta publicació, per tenir accés a l’exempció s’havien de complir tres requisits:

 

(i) Que lentitat no tingui com a activitat principal la gestió dun patrimoni mobiliari o immobiliari.

(ii) Que el soci tingui almenys el 5% del capital social de l’entitat o conjuntament amb el seu grup de parentiu més del 20%.

(iii) Que el soci exerceixi efectivament funcions de direcció a l’entitat, percebent per això una remuneració que representi més del 50% de la totalitat dels rendiments empresarials, professionals i del treball. En cas que la participació l’obtingués el grup familiar, aquest requisit s’entén complert si qualsevol del grup de parentiu és el que realitza aquestes funcions.

 

Doncs bé, els dos darrers requisits fan referència al grup de parentiu, i és aquí on sorgeix la qüestió que s’entén per grup de parentiu als efectes de la fiscalitat de l’empresa familiar.

S’entén com a grup de parentiu els cònjuges, ascendents, descendents i col·laterals de segon grau. Tradicionalment, la Direcció General de Tributs, entenia que si la participació es detentava per un grup familiar si qualsevol d’aquest grup complia amb les funcions de direcció en el grup, aquest actua com el conegut “paraigua” que feia que tot el grup familiar entengués complert el requisit. Això és el que s’anomena “teoria del compàs”.

La Direcció General de Tributs restringeix el grup de parentiu

Tot i això, recentment la Direcció General de Tributs ha canviat de criteri cap a una postura més restrictiva. Aquesta postura consisteix que, si en un grup familiar el 100% de la participació s’ostenta per un contribuent, el seu germà i els fills respectius de tots dos, i només un dels germans és el que exerceix aquestes funcions, s’entén que l’exempció només aplica al grup de parentiu abans esmentat, és a dir, a tots dos germans i als descendents del qual exerceix les funcions de direcció requerides, i no als seus nebots ja que el grau de parentiu és de tercer grau.

El grup de parentiu no arriba entre oncles i nebots

Alhora, això implica que si en un grup familiar el 4% s’ostenta per un pare i el 4% s’ostenta pel seu germà i té cada germà 5 fills, els quals individualment ostenten el 2% cadascun, si bé el grup de familiar té més del 20% (el 28%), s’entén que, com que no formen grup de parentiu l’oncle amb els nebots i viceversa, no se supera la participació del 20% requerit i per tant no es té accés als beneficis fiscals propis de lempresa familiar.

En aquest tipus de situacions, si bé es poden corregir, pot suposar un gran risc fiscal en quatre situacions diferents si no s’és conscient d’aquesta nova doctrina:

 

  • Si es produirà un relleu generacional, ja que amb la nova interpretació pot ser que no es tingui per complert el segon o tercer requisit. Això implicaria un guany patrimonial a l’IRPF dels donants i una tributació a l’Impost sobre Successions i Donacions dels donataris (adquirents de les participacions).
  • Si es pretenen declarar exemptes a l’impost sobre patrimoni dels socis en l’exercici present o futurs, cal tenir en compte que aquest criteri difereix del que sostenia l’any anterior la Direcció General de Tributs.
  • Si ja s’ha produït el relleu generacional a títol gratuït (mitjançant donació o herència), cal tenir en compte que s’exigeix com a requisit propi addicional de l’impost sobre successions i donacions que es mantingui aquesta participació durant 10 anys (o menys en funció de la normativa autonòmica aplicable) i que aquestes participacions puguin quedar exemptes (és a dir que compleixin els tres requisits daccés abans esmentats). El fet de no complir amb aquest criteri podria implicar haver d’ingressar allò estalviat pels donants als seus IRPF i pel donatari o hereu en la seva declaració de l’impost sobre successions i donacions.
  • Altres escenaris en què actualment el grup familiar compleixi, tant el requisit de participació com el de funcions directives amb la darrera doctrina de la Direcció General de Tributs però que es prevegi en un futur ampliacions de capital perquè entrin nous membres a l’accionariat i es dilueixin els percentatges de participació.
  • Per això, si realitzareu, o ja heu realitzat, un relleu generacional o voleu planificar el vostre patrimoni, sobretot de cara a l’important any fiscal que vindrà el 2023, és crucial complir els requisits establerts a la llum de l’última interpretació donada per la Direcció General de Tributs.
Author
Navas & Cusí Abogados
Article anterior Article següent